Venen a ser una mica com “aquelles petites coses” a les quals cantava el Serrat. Són incomptables i tan diverses com ho som les persones, però totes tenen un nexe en comú: es poden tocar amb les mans. Tristament la modernitat i la tecnologia n’han matat moltes. Els correus electrònics han fet desaparèixer moltes cartes, els whatsapps moltes notes escrites i les imatges digitals molts àlbums de fotos. Però ens queden encara moltíssimes petites coses que podem guardar com un tresor en algun calaix. I també alguns objectes, dignes de ser col·leccionats, que tenen el valor sentimental que els vulguem donar nosaltres i que no es poden pagar amb diners.
La fal·lera col·leccionista entronca amb els gustos de cadascú, però hi ha algunes passions compartides per milers de persones que mouen un mercat immens que a molts se’ns fa difícil d’imaginar. El del món dels videojocs n’és un, i ara mateix viu un moment convuls. La companyia Sony, fabricant de les populars consoles Play Station i de molts dels jocs que hi estan associats, ha anunciat que deixarà de fabricar-los en el seu format físic i que a partir del gener del 2028 només editarà els jocs en línia, en la seva versió virtual. És com si qui tingués la clau del negoci musical decidís que es deixessin d’editar definitivament els discos en CD i que per accedir a la música només ho poguéssim fer a través d’aquella cosa que se’m fa tan difícil de definir i que en diuen “les plataformes”. Doncs això, perquè ens en fem una idea. Passa, però, que els melòmans no estem organitzats i els apassionats dels videojocs sí. I amb tota la seva decepció i la seva ràbia han decidit plantar cara a la decisió de la Sony i fer vaga de jocs en línia; és a dir, no baixar-se’n cap més i cancel·lar les subscripcions. Dubto fins on pot arribar aquest pols i si aconseguiran capgirar una decisió empresarial que, a part de carregar-se un format, mataria també tota la xarxa de petits comerços que viuen d’aquell mercat de primera i segona mà. Però sobretot, sobretot, eliminaria per decret un objecte preuat pels col·leccionistes. Igual com quan, lentament, amb els anys, van anar desapareixent els adhesius, les capses de mistos, els calendaris de butxaca... tantes petites coses dignes de ser guardades i que ara ja formen part del museu imaginari dels objectes perduts.
