Fa temps que els manresans assistim a un degoteig constant de dades sobre la ciutat que no conviden a l'optimisme. La pèrdua de pes econòmic de Manresa en el conjunt de Catalunya i de l'Estat, el retrocés en els rànquings de renda, una ocupació inferior a la mitjana catalana i una elevada taxa d’atur dibuixen una evolució preocupant. La ciutat creix en habitants, però perd pes econòmic. Manresa perd posicions, s’empobreix. I això en té poc de Benparida i ofereix poc marge per a l’autocomplaença. En aquest marc, no pot sorprendre la satisfacció que em genera l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Manresa presentada per l’Ajuntament. En una ciutat que ha experimentat una profunda transformació demogràfica durant les darreres dècades i en la qual algunes fonts situen la població estrangera al voltant del 30%, el català continua sent la llengua habitual de la majoria dels seus habitants. I hi ha dades encara més reveladores: el català és també la llengua amb què s'identifiquen la majoria dels manresans i el seu coneixement arriba al 98% de la població.
La importància d'aquest resultat, al meu entendre, va més enllà de la simple estadística. La Manresa actual és una ciutat molt més diversa que la de fa uns anys, i més plural, on conviuen llengües i cultures de procedències molt diverses. I en aquest context, que el català continuï sent la llengua habitual i d'identificació de la majoria és una mostra evident no només de la seva capacitat integradora, sinó també de l’entossudiment d’una població que fa ús d’aquesta llengua amb el convenciment que ens identifica i ens cohesiona com a comunitat. L’estudi, però, posa també de manifest algunes mancances. D’una banda, que massa vegades canviem de llengua per simple inèrcia. D’aquí l’encert de la campanya que impulsarà l’Ajuntament. No canviïs mai. I un darrer apunt, no deixa de ser curiós observar com varia l’ús de la llengua davant les diferents administracions. Segons l’enquesta, mentre el català supera amb escreix el 60% d’ús davant l’Ajuntament i la Generalitat, l’ús es redueix notablement en l’àmbit judicial i sanitari, i cau fins a situar-se al voltant del 40% davant les administracions de l’Estat. Per pensar-hi. Alguna cosa no acaba de funcionar quan una llengua majoritària a la ciutat deixa de ser-ho en determinats àmbits de l’administració pública. Les dades sobre l’ús del català són una bona notícia. Mantenir-les i millorar-les és cosa de tots.
