Dos experts geòlegs han presentat un informe a la decisió municipal de tirar pel dret pel que fa al soterrament dels Ferrocarrils Catalans des de Manresa Alta fins a la plaça d’Espanya, que implica l’enderrocament de l’estació de Manresa Baixador. Considerada tècnicament viable, és de molta complexitat i pocs ciutadans la consideren una prioritat. Amb una longitud de 620 metres, l’obra planteja l’execució d’un nou tram soterrat mitjançant pantalles contínues de formigó armat executades amb hidrofresa. Afectarà part de l’entorn urbà consolidat i des del punt de vista hidrogeològic, sobretot pel que fa als voltants de la plaça d’Espanya, passeig de Pere III, Primer de Maig, Aragó i una part de la carretera de Santpedor, amb la interrupció durant mesos del trànsit. S’hi preveuen possibles increments de moviments en edificis, amb riscos evidents en l’afectació a tercers i en activitats comercials en funcionament, vibracions, alteracions freàtiques i interrupcions de serveis. I a llarg termini, l’alteració estructural del règim subterrani. Assenyalen com a problemàtiques les interferències amb murs a punts singulars de la carretera de Santpedor i del carrer de la Séquia, creuaments soterrats sobre viari existent i espai limitat per a la implantació de maquinària.
El risc estructural més alt afecta els carrers Aragó i Primer de Maig, sobretot perquè les pantalles projectades discorren en contacte amb façanes existents. Tal i com està definit el projecte hi ha problemes d’accés als edificis. Cal preguntar-se per on entraran els veïns d’aquest sector a casa seva? Caldrà construir-los una galeria subterrània? També es preveuen conflictes per les dificultats de poder garantir itineraris d’emergència operatius. Remarquen específicament que el risc d’afectació a tercers no és residual sinó estructural del projecte. Per tant, els autors de l’estudi deixen clar que hi ha un escenari de risc estructural. I adverteixen clarament que aquestes exigències no poden quedar formulades en termes genèrics ni diferides a decisions d’obra; han d’estar plenament definides, justificades i pressupostades en el disseny executiu. I aquí rau l’altre crítica a l’execució de l’obra: amb tots els condicionants existents, queda ben clar que el pressupost inicial s’haurà de triplicar. No tot és negatiu, els responsables del projecte es veuran obligats a solucionar el nyap perpetrat amb la sortida central de l’Eix Transversal a Manresa, amb el pontet de només dos metres d’alçada del carrer Camps i Fabrés, per arribar al Passeig. L’alliberament d’espai públic possibilitarà la necessària transformació urbanística del sector.
