Fa temps que la meva relació amb les plataformes digitals s’ha anat degradant. Primer era una intuïció: Pot ser que Google l’encerti cada cop menys? Després vaig començar a sospitar: Per què les publicacions dels meus amics a les xarxes socials són com agulles en un paller d’anuncis i continguts prefabricats? I Netflix, com és que ja res del que m’ofereix m’interessa? Finalment, ho vaig constatar: és un fet que llogar una habitació per Airbnb és tant o més car que anar d’hotel. El que va començar com una explosió de possibilitats infinites, amb tot el món a l’abast d’un clic i a preus de ganga, s’ha convertit en una gran estafa. Cada cop ens donen menys i pitjor.
Paguem –amb diners o amb les nostres dades personals– uns serveis nefastos. Google s’equivoca per forçar-te a fer més consultes i poder-te, així, mostrar més anuncis. Les xarxes socials són una il·lusió de conversa entre amics on filtrar tones de contingut patrocinat. Estar subscrit a una plataforma d’streaming ja no és garantia de tenir accés a tots els seus continguts sense anuncis o pagaments extres. I no és incompetència, sinó mala fe planificada. “Merdificació”, n’ha dit l'escriptor Cory Doctorow (“enshittification”, en anglès).
Així, mentre qui més qui menys viu amb l’angoixa de superar auditories de qualitat on el mandat és millorar contínuament, les plataformes digitals planifiquen l’empitjorament progressiu. De mica en mica, sacrifiquen el servei inicial per maximitzar els beneficis fins que ja no queda res del que un dia ens va animar a sumar-nos-hi. I aquí estem, víctimes d’uns serveis que no ens satisfan i sense possibilitat de trobar-los alternatives. I és que, si és fàcil donar-se d’alta a qualsevol d’aquestes plataformes, no ho és tant abandonar-les. No n’hi ha tantes per triar, no és senzill endur-te’n tot el que hi has deixat –dades i contingut– i, el més fotut, has de lluitar contra la mandra: la teva i la de tota la xarxa de relacions que has construït, precisament, gràcies a elles. L’única esperança és que envoltats de tanta merda digital potser tornarem a donar valor a les experiències reals, les que no impliquen cap intercanvi de bits. Contra la merdificació, menys presses, menys pantalles i més cafès de veritat amb amics de carn i ossos.
