Entre les aportacions al disbarat i al malbaratament de recursos públics fetes pel nostre Ajuntament s'hi troben els 150.000 euros que s'han concedit a l'empresa Promoarts Music per al festival Camins. No sabem la direcció d'aquest camí, com tampoc no sabem quin és l'objectiu artístic d'una programació que no té cap relat, cap personalitat ni cap interès que no sigui el d'aplegar uns artistes que, amb l'excepció de Luz Casal, ja han passat per Manresa en altres ocasions. Aquesta manca d'imaginació encara ve més salpebrada per una contradicció majúscula. L'Ajuntament, tan primmirat quan es tracta de donar lliçons sobre la llengua catalana, ara sembla que li importa ben poc que dels sis concerts programats només dos siguin en català: Joan Dausà i Sopa de Cabra. Per cert, tots dos representats per la mateixa empresa que organitza un esdeveniment que no es diferencia gens dels molts festivals que proliferen arreu de Catalunya. El greuge és encara més evident si pensem en l'escenari. Un pot anar a Cap Roig, al Port de Barcelona o a qualsevol altre festival consolidat i gaudir d'una experiència que el mateix entorn converteix en especial. Però quin glamur té assistir a un concert en un aparcament del Palau Firal? El mateix espai que, fa quatre dies, servia per regularitzar immigrants o per administrar vacunes durant la pandèmia. Ara resulta que aquell indret s'ha convertit, per art de màrqueting, en una destinació boutique.
Perquè la propaganda institucional ens ven que Camins serà un festival tipus boutique que permetrà als espectadors viure una experiència més àmplia. Zona gastronòmica amb productes del territori, concerts de tarda, música chill, còctels després de les actuacions... Tot un catàleg de frases buides pròpies dels manuals de màrqueting més ensucrats. El problema és que els nostres governants semblen enamorats d'aquest llenguatge propi de venedors de xarops, convençuts que unes quantes paraules modernes poden convertir qualsevol iniciativa en un èxit. Però la realitat és tossuda. Manresa no necessita més eslògans; necessita govern. Necessita una administració capaç d'afrontar els problemes que s'acumulen cada dia. Una ciutat que veu com augmenta la degradació urbana, la brutícia, la inseguretat percebuda en molts barris, la pèrdua d'activitat comercial, les dificultats per accedir a l'habitatge. I la sensació de decadència no es revitalitza organitzant festivals clònics. Costa d’entendre la política cultural municipal. Què se n'ha fet del festival Sons del Camí? Ara toca Camins. Demà serà un altre nom. Canvien les marques, canvien els logotips, canvien els eslògans, però ningú no explica quin és el projecte cultural que hi ha al darrere. Tot sembla reduït a una successió d'esdeveniments sense identitat i sense cap ambició que vagi més enllà d'omplir unes quantes nits d'estiu.
I mentre es malgasten 150.000 euros públics, prorrogats per tres anys més, els problemes reals continuen esperant. Potser és més rendible políticament inaugurar escenaris que recuperar barris degradats. Erasme de Rotterdam ja ho va descriure fa cinc segles amb una lucidesa sorprenent: «Com menys talent tenen, més orgull, vanitat i arrogància mostren. I aquests necis sempre troben altres necis que els aplaudeixen». Costa trobar una definició millor d'una part molt important de la nostra classe política. Per la meva banda, ja poden comptar que aquest festivalet no em veurà entre el públic. Però tampoc no m'esperin cap dels partits polítics quan arribin les eleccions municipals del 2027. Uns i altres han demostrat sobradament que saben administrar propaganda, però no governar una ciutat. Perquè governar no consisteix a fabricar experiències, ni a inventar etiquetes com boutique, ni a gastar diners públics per construir una imatge artificial d'una ciutat que fa temps que reclama solucions molt més profundes. Governar és prioritzar, és gestionar amb rigor i és tenir una idea clara del futur de la ciutat. I, avui, el que més preocupa és que ningú no sembla saber quin és el camí de Manresa. Els únics camins que ens ofereixen és un festival. El camí real de la ciutat continua completament perdut. O el que és el mateix: sense camins.
