Sam Abrams va ser a l’Espai Òmnium el dimecres 26 de novembre, per presentar, al costat de Jaume Huch d’Edicions de l’Albí, la reedició de Les Llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), de Joaquim Amat-Piniella.
Jubilat emèrit, ha estat catedràtic, doctor i investigador matemàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de pla d’estudis del nou grau de matemàtica computacional i analítica de dades. Creu que cal finançar la recerca en IA abans de poder-la aplicar.
Llicenciada en Filosofia i Màster en Estudis de Gènere, el 2025 obté el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana per la seva obra més coneguda: Marxarons.
Mezzosoprano, es va llicenciar amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va dirigir les corals manresanes Font del fil i Cor Ixent. Com a intèrpret ha participat en recitals d’òpera i lied, ha col·laborat amb orquestres simfòniques i s’ha apropat a d’altres gèneres musicals, com el jazz i el folk. Des del 2010, amb el grup Brossa Quartet de Corda canta les Cançons dels Brigadistes. Ha participat en concerts d’homenatge a compositors com Manuel Oltra i Lluís Benejam. Professora de cant a diverses escoles municipals, fa classes de música a mitja jornada a l’Institut Pius Font i Quer. És llicenciada en Dret.
Restaurador i paleta professional. Hàbil amb les mans, ha destacat com a maquetista de tines i obres de pedra seca, masies i molins. Alumne de Moisès Escolà, ha treballat a l’empresa Micsa-Construcciones Berau, la fàbrica dels Polvorers i Cots i Claret. Les seves obres més significatives han estat la restauració de les gàrgoles de la Cova, el nou altar de l’església de l’hospital de Sant Andreu, la Casa Lluvià, el Casino, les grades del nou pavelló del Congost i sobretot la rehabilitació de la Sala d’Exposicions de la Plana de l’Om. També la restauració dels misteris del camí de la Santa Cova, a Montserrat, el 1999.
El meteoròleg Francesc Mauri Domènech (Barcelona, 1966) va ser aquest 24 de setembre a Manresa, entrevistat per Héctor Aranda dins el cicle Pessics de Vida, que organitza la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes.
Nascuda a Manresa al 1954, ha viscut a Mèxic, Canadá i ara a Xile, on és professora del departament de Llengües i membre del Nucli d’Estudis Interculturals i Interètnics de la Universitat Católica de Temuco. Traductora i intèrpret professional del francès, anglès i català, ha combinat la professió amb els estudis sobre història de la traducció i la interpretació a Mèxic i Xile. Com a membre d’equips interdisciplinaris de recerca, ha estudiat el paper de traductors i intèrprets en el període colonial i, en especial, s’ha interessat per les obres lingüístiques dels jesuïtes, entre els quals el pare manresà Andreu Febrés.
La seva estrena a Manresa no podia haver coincidit en un lloc, un dia i una hora més especials: a redós del Pou de Llum, on Ignasi va albirar el més enllà d’aquell camí iniciat a Loiola.
Especialista en Psicologia Clínica, treballa com a psicooncòloga a Althaia, des de 2006. Prèviament va treballar en un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i en les unitats d’hospitalització de malalts aguts, trastorns afectius i d’alimentació a l’hospital de Dia del Garraf i als Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú. Professora de Psicooncologia dins del màster de Psicologia General Sanitària de la UVIC, ha impartit classe de d’aquesta matèria en el postgrau d’Uroginecologia per a llevadores d’UManresa i a Medicina de la UVic-UCC).
Lluís Llach (1948) va ser a la llibreria Parcir el 17 de juny davant d’un públic devot que li reconeix no només el talent de cantautor sinó també el seu ofici literari d’ençà d’aquella «Memòria d’uns ulls pintats» (2012), «Les dones de la Principal» (2014) o «El noi del Maravillas» (2017), entre d’altres.
President del consell i copropietari del grup metal•lúrgic Spirogear, SL, va ser director comercial i gerent, de les empreses Tecnospiro Machine Tool i Engranajes Especiales. Del 1987 al 1990 va ser president de la Patronal Metal•lúrgica del Bages. Com a gastrònom, és autor del llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya i aquest mes de maig publica el segon volum de la trilogia, De costa a costa: De Portbou a Alcanar. Posseeix una selectiva col•lecció de cotxes clàssics.
Aquest filòsof i polític acaba de publicar «Els anys irrecuperables», on fa memòria i balanç, personal i col·lectiu, del combat diari contra les desigualtats, la injustícia social, la corrupció i els abusos de poder al llarg dels darrers trenta anys.
Artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders. Presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Fundadora el 2008 i actual vicepresidenta de la Xarxa de centres de creació de Catalunya, Xarxaprod, va ser fundadora també de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum des del 2014 i directora del festival de land art a l’Anella Verda de Manresa, Microscopies, té obres en importants col•leccions d’art contemporani nacional i internacional. L’any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura. El juny d’enguany es recupera el festival Efímera.
.jpg)
