Aquesta vegada no venien a cantar, sinó que acompanyaven l’escriptor Miquel-Lluís Muntané en la presentació al Parcir del llibre que explica la història del grup, Mig segle vora el drac (edicions Témenos). Falsterbo va néixer com a duet, format per Eduard Estivill i Joan Boix, un diumenge d’estiu de 1967, i va acomiadar-se dels escenaris l’hivern de fa tres anys, en un festival ple d’amics i antics col·laboradors al Palau de la Música Catalana. Entremig, han passat més de cinquanta anys, amb una quinzena llarga d’àlbums i unes quantes dotzenes de cançons, entre versions de cançons de folk americà i temes propis. No venien a cantar, però van afegir-se a la conversa entre Muntané i Josep Maria Oliva, tot explicant un munt d’anècdotes i cantant –i convidant a cantar– Embolica les penes, Camí ral i Paff, el drac màgic. Més que una presentació va ser un festival, en què vam assabentar-nos que l’arquitecte del Palau, Domènech i Muntaner, era el besavi de Montserrat Domènech; que l’oncle de Jordi Marquillas, el component més jove del grup, era l’il·lustrador manresà Manuel Marquillas, gràcies al qual el nebot va descobrir les cançons de Falsterbo, i que en certa ocasió van denegar-los el permís per cantar La vall del riu vermell, amb l’argument que “los ríos no son rojos”.
