Restaurador i paleta professional. Hàbil amb les mans, ha destacat com a maquetista de tines i obres de pedra seca, masies i molins. Alumne de Moisès Escolà, ha treballat a l’empresa Micsa-Construcciones Berau, la fàbrica dels Polvorers i Cots i Claret. Les seves obres més significatives han estat la restauració de les gàrgoles de la Cova, el nou altar de l’església de l’hospital de Sant Andreu, la Casa Lluvià, el Casino, les grades del nou pavelló del Congost i sobretot la rehabilitació de la Sala d’Exposicions de la Plana de l’Om. També la restauració dels misteris del camí de la Santa Cova, a Montserrat, el 1999.
El meteoròleg Francesc Mauri Domènech (Barcelona, 1966) va ser aquest 24 de setembre a Manresa, entrevistat per Héctor Aranda dins el cicle Pessics de Vida, que organitza la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes.
Nascuda a Manresa al 1954, ha viscut a Mèxic, Canadá i ara a Xile, on és professora del departament de Llengües i membre del Nucli d’Estudis Interculturals i Interètnics de la Universitat Católica de Temuco. Traductora i intèrpret professional del francès, anglès i català, ha combinat la professió amb els estudis sobre història de la traducció i la interpretació a Mèxic i Xile. Com a membre d’equips interdisciplinaris de recerca, ha estudiat el paper de traductors i intèrprets en el període colonial i, en especial, s’ha interessat per les obres lingüístiques dels jesuïtes, entre els quals el pare manresà Andreu Febrés.
La seva estrena a Manresa no podia haver coincidit en un lloc, un dia i una hora més especials: a redós del Pou de Llum, on Ignasi va albirar el més enllà d’aquell camí iniciat a Loiola.
Especialista en Psicologia Clínica, treballa com a psicooncòloga a Althaia, des de 2006. Prèviament va treballar en un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i en les unitats d’hospitalització de malalts aguts, trastorns afectius i d’alimentació a l’hospital de Dia del Garraf i als Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú. Professora de Psicooncologia dins del màster de Psicologia General Sanitària de la UVIC, ha impartit classe de d’aquesta matèria en el postgrau d’Uroginecologia per a llevadores d’UManresa i a Medicina de la UVic-UCC).
Lluís Llach (1948) va ser a la llibreria Parcir el 17 de juny davant d’un públic devot que li reconeix no només el talent de cantautor sinó també el seu ofici literari d’ençà d’aquella «Memòria d’uns ulls pintats» (2012), «Les dones de la Principal» (2014) o «El noi del Maravillas» (2017), entre d’altres.
President del consell i copropietari del grup metal•lúrgic Spirogear, SL, va ser director comercial i gerent, de les empreses Tecnospiro Machine Tool i Engranajes Especiales. Del 1987 al 1990 va ser president de la Patronal Metal•lúrgica del Bages. Com a gastrònom, és autor del llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya i aquest mes de maig publica el segon volum de la trilogia, De costa a costa: De Portbou a Alcanar. Posseeix una selectiva col•lecció de cotxes clàssics.
Aquest filòsof i polític acaba de publicar «Els anys irrecuperables», on fa memòria i balanç, personal i col·lectiu, del combat diari contra les desigualtats, la injustícia social, la corrupció i els abusos de poder al llarg dels darrers trenta anys.
Artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders. Presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Fundadora el 2008 i actual vicepresidenta de la Xarxa de centres de creació de Catalunya, Xarxaprod, va ser fundadora també de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum des del 2014 i directora del festival de land art a l’Anella Verda de Manresa, Microscopies, té obres en importants col•leccions d’art contemporani nacional i internacional. L’any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura. El juny d’enguany es recupera el festival Efímera.
Tècnica de Patrimoni adscrita a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament manresà. Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, del setembre de 2001 al 2017 ha estat membre del consell de redacció de la revista Arraona, de Sabadell. Des del 2000 és presidenta de l’associació Amics del Ripoll. És especialista en la vila medieval de Sabadell i en el patrimoni d’hortes i molins del riu Ripoll. El 1999 va ser coautora amb Esteve Deu del llibre 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell. És autora d’una tesina que es va publicar el 2020: La terra d’Artana. Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca. Ha participat en una recerca i publicació que han merescut el premi Bonaplata.
«Potser no sé escriure sobre gran cosa més», diu l’escriptora en la presentació del seu darrer llibre de poemes en prosa, «Tan bonica i tirana», a la llibreria Poques Paraules.
Doctor especialista en Traumatologia i mà dreta de l’equip de Tuneu amb qui va treballar 40 anys. Ajudant del doctor Viladot a Sant Joan de Déu, en cirurgia ortopèdica durant 14 anys i responsable del Servei de Medicina d’Empresa de Segre, 25 anys, de 1963 a 1966 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages. El 1966 va obtenir el títol d’especialista en traumatologia ortopèdica, el 1967 es va diplomar en Medicina del Treball i el 1969 en Esportiva. El desembre de 1976 va obtenir plaça a la Seguretat Social, de Traumatologia. Del 1981 al 1984 va ser professor col•laborador de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Va ser a mig febrer que, amb presentació i cerimonial a càrrec d’Oriol Pérez, el doctor Pere-Joan Cardona va venir a Manresa —hi va tornar unes hores, si hem de ser exactes— per presentar amb el seu amic Josep Tomàs una distopia escrita a quatre mans que duu per títol Homo Femeninus.
Apassionat del bàsquet, està complint la seva cinquena temporada com a director esportiu del Baxi Manresa, càrrec que el 2020 li va plantejar el president Josep Sáez. La temporada 2014-15 el club li va proposar la professionalització com a tercer entrenador. El 2017 exerceix de segon entrenador amb l’Aleix Duran. Ha estat ajudant d’entrenadors com Jaume Ponsarnau, Pedro Martínez, Ibon Navarro i Joan Peñarroya. També va ser-ne dels dos darrers directors esportius que l’han precedit, Pere Romero i Román Montáñez.
Periodista i gestor cultural. Ha treballat a La Gazeta de Manresa, Ràdio Catalunya-Cadena 13 i Ràdio Manresa. Va ser director de Flaix FM, TV, i és columnista de Regió7. També ha estat director de continguts d’Imatge Gràfica i Comunicació, dramaturg del musical El Retaule de la Llum i d’Innocentades, autor teatral, coordinador del Festival Internacional del Cinema Negre, president de l’Agrupació Cultural del Bages, gerent de Creu Roja Manresa, secretari de la Comissió Científica del Primer Congrés Nacional de Transport Sanitari, delegat a Cuba de Freixanet-Saunasport SL i director d’Utòpics a Manresa. És educador de persones amb discapacitat intel•lectual a la Fundació Ampans.
17/01/2025
Vanessa Barberà té l’empresa de visites guiades ‘Descobreix Holanda en català’, als Països Baixos
Les germanes Carme i Imma Puig Antich van ser a Manresa el dimecres 18 de desembre en una conversa que es va fer a l'Espai Òmnium, organitzada conjuntament amb l'Associació Memòria i Història.
L’artista navasenc Valentí Gubianas ens convida a fer parada al mural que, en substitució de l’anterior, malmès pel pas del temps i l’incivisme, projecta un raig de llum i de color en un xamfrà presidit per un sol que mira de cua d’ull, amb un somriure clar, ample, generós.
Autor del llibre L'ús parlat del català, llicenciat en Geografia, diplomat en Magisteri i mestre de català, va ser professor a l’Escola Flama.
Durant una dècada es va dedicar a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va pertànyer al Grup de Mestres per a la Catalanització de l’Escola i va ser membre de l’Aplec de Mestres del Bages. Coautor del projecte pedagògic Ciutat, territori, paisatge, actualment és membre de Plataforma per la Llengua a Manresa.
