Tècnica de Patrimoni adscrita a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament manresà. Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, del setembre de 2001 al 2017 ha estat membre del consell de redacció de la revista Arraona, de Sabadell. Des del 2000 és presidenta de l’associació Amics del Ripoll. És especialista en la vila medieval de Sabadell i en el patrimoni d’hortes i molins del riu Ripoll. El 1999 va ser coautora amb Esteve Deu del llibre 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell. És autora d’una tesina que es va publicar el 2020: La terra d’Artana. Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca. Ha participat en una recerca i publicació que han merescut el premi Bonaplata.
«Potser no sé escriure sobre gran cosa més», diu l’escriptora en la presentació del seu darrer llibre de poemes en prosa, «Tan bonica i tirana», a la llibreria Poques Paraules.
Doctor especialista en Traumatologia i mà dreta de l’equip de Tuneu amb qui va treballar 40 anys. Ajudant del doctor Viladot a Sant Joan de Déu, en cirurgia ortopèdica durant 14 anys i responsable del Servei de Medicina d’Empresa de Segre, 25 anys, de 1963 a 1966 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages. El 1966 va obtenir el títol d’especialista en traumatologia ortopèdica, el 1967 es va diplomar en Medicina del Treball i el 1969 en Esportiva. El desembre de 1976 va obtenir plaça a la Seguretat Social, de Traumatologia. Del 1981 al 1984 va ser professor col•laborador de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Va ser a mig febrer que, amb presentació i cerimonial a càrrec d’Oriol Pérez, el doctor Pere-Joan Cardona va venir a Manresa —hi va tornar unes hores, si hem de ser exactes— per presentar amb el seu amic Josep Tomàs una distopia escrita a quatre mans que duu per títol Homo Femeninus.
Apassionat del bàsquet, està complint la seva cinquena temporada com a director esportiu del Baxi Manresa, càrrec que el 2020 li va plantejar el president Josep Sáez. La temporada 2014-15 el club li va proposar la professionalització com a tercer entrenador. El 2017 exerceix de segon entrenador amb l’Aleix Duran. Ha estat ajudant d’entrenadors com Jaume Ponsarnau, Pedro Martínez, Ibon Navarro i Joan Peñarroya. També va ser-ne dels dos darrers directors esportius que l’han precedit, Pere Romero i Román Montáñez.
Periodista i gestor cultural. Ha treballat a La Gazeta de Manresa, Ràdio Catalunya-Cadena 13 i Ràdio Manresa. Va ser director de Flaix FM, TV, i és columnista de Regió7. També ha estat director de continguts d’Imatge Gràfica i Comunicació, dramaturg del musical El Retaule de la Llum i d’Innocentades, autor teatral, coordinador del Festival Internacional del Cinema Negre, president de l’Agrupació Cultural del Bages, gerent de Creu Roja Manresa, secretari de la Comissió Científica del Primer Congrés Nacional de Transport Sanitari, delegat a Cuba de Freixanet-Saunasport SL i director d’Utòpics a Manresa. És educador de persones amb discapacitat intel•lectual a la Fundació Ampans.
17/01/2025
Vanessa Barberà té l’empresa de visites guiades ‘Descobreix Holanda en català’, als Països Baixos
Les germanes Carme i Imma Puig Antich van ser a Manresa el dimecres 18 de desembre en una conversa que es va fer a l'Espai Òmnium, organitzada conjuntament amb l'Associació Memòria i Història.
L’artista navasenc Valentí Gubianas ens convida a fer parada al mural que, en substitució de l’anterior, malmès pel pas del temps i l’incivisme, projecta un raig de llum i de color en un xamfrà presidit per un sol que mira de cua d’ull, amb un somriure clar, ample, generós.
Autor del llibre L'ús parlat del català, llicenciat en Geografia, diplomat en Magisteri i mestre de català, va ser professor a l’Escola Flama.
Durant una dècada es va dedicar a la formació del professorat a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va pertànyer al Grup de Mestres per a la Catalanització de l’Escola i va ser membre de l’Aplec de Mestres del Bages. Coautor del projecte pedagògic Ciutat, territori, paisatge, actualment és membre de Plataforma per la Llengua a Manresa.
Directora de cinema, però sobretot dramaturga, directora, traductora, productora i professora de teatre. Ajudant de direcció i lletrista, s’especialitza en direcció escènica i dramatúrgia. Molt versàtil, acaba de dirigir La Santa Espina en el centenari de la mort d’Àngel Guimerà. S’inicia al teatre manresà amb Nougats i Xalana. Va fundar Eos Produccions. Forma part de la junta del festival Clam. És membre d’El Galliner i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès des del 2023.
17/11/2024
La Queralt i el Daniel fent d'ambaixadors d’Earthdance en un esdeveniment aquest estiu a Massachusetts
Aquest artista polifacètic d’esguard altiu –cantant, guitarrista i compositor del grup Obeses, també llicenciat en Filosofia– l’hem trobat sovint en tot d’iniciatives tan singulars com ara concerts simfònics amb cobla o l’òpera-rock que va dedicar a Verdaguer.
Soprano. Ha rebut nombrosos premis internacionals des del 2003. Va actuar el passat 18 de juliol en el 30è festival de música de Sant Fruitós de Bages, amb Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, i a començaments d’octubre inaugurarà la temporada de l’Auditori de Barcelona, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Ludovic Morlot. Aquesta entrevista ha comptat amb l'assessorament d'Oriol Pérez Treviño.
I és que l’estudi de la llengua és, per al callussenc Jordi Badia, la seva vocació i la professió, que exerceix amb passió, rigor i creativitat com a cap d’estil de Vilaweb.
Filòloga en anglès i català, literata i especialista en Guimerà, el 16 de maig va fer una conferència a l’Espai Òmnium sobre Àngel Guimerà. De La Gramalla a dramaturg. El 27 de juny, en el marc de la sisena Universitat Catalana d’Estiu, ha fet una Introducció a Àngel Guimerà, al teatre Conservatori, abans de la representació del muntatge Guimerà. Dones, passió i poder. Va formar part de la Comissió de l’Any Guimerà el 1995 i amb Enric Gallén van dur a terme el projecte museològic de la Casa Àngel Guimerà al Vendrell, el 2015. També ha fet estudis de Jordi Sarsanedas, Alfons Maseras, Ramon Ramon Vidales i Joan Ramon Soler.
La sorpresa arribava al final, amb Cesk Freixas dalt de l’escenari cantant Cercavila, un dels temes del seu nou disc La meva sort, que presentarà el dijous 3 d’octubre.
Astrofísic, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, on estudia els exoplanetes. Des del 2019 és professor d’investigació del CSIC. Responsable científic del projecte CARMENES, que fins ara ha descobert uns 75 exoplanetes, va fer el doctorat sobre les estrelles binàries eclipsants. Fa ben poc ha obtingut de la Comissió Europea 2,5 milions d’euros per al projecte SPOTLESS, que té com a objectiu la descoberta de planetes bessons de la Terra per determinar, en el futur, si tenen vida. Aquest primer de juny ha entrat en funcionament.
Exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i alcalde de Calders (2011-2015) per la Candidatura Democràtica de Calders, va estar afiliat al PDECAT fins a la seva desaparició. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, va ser professor de Secundària a la Seu d’Urgell, Torelló, Manresa (Lluís de Peguera) i Sallent (Llobregat). És autor del llibre de contes «Miquelet el cargolaire» i altres contes calderins, de la novel•la «L’ànima de la vall», del llibre de costums «Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional» i de sis DVD sobre etnografia, tradició i modernitat, a més del llibre de filosofia «El camí del mar».
