Coincidint amb el trentè aniversari de la creació d’El Galliner, el periodista cultural i crític teatral Joaquim Noguero conversa amb Joan Morros sobre el paper d’aquesta entitat cultural en la recuperació i la programació del teatre Kursaal.

Contribuir a millorar el benestar emocional a través de la fotografia és l’objectiu del concurs Focus Positiu, impulsat per la psicòloga i terapeuta Gemma Calmet i el fotògraf Hasmukh Kerai.

La dramaturga, guionista i directora teatral Sílvia Navarro i el jove dramaturg Robert Canet comparteixen una mateixa passió: escriure teatre.

Mercè Argemí, tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, i Pere Fons president de Patrimoni Obert, una associació dedicada a conservar, documentar i difondre el patrimoni material i immaterial dels municipis d’Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages, conversen sobre la importància de la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni, i la complexitat en la gestió.

Els escriptors i crítics de cinema Manuel Quinto i Esteve Soler coneixen bé què significa dirigir un festival de cinema. Quinto va impulsar i dirigir el Festival de Cinema de Manresa (1999-2013) i Soler fa quatre anys que dirigeix el Clam, fundat a Navarcles el 2003.

Els filòlegs Jordi Badia i Jaume Puig comparteixen la preocupació pel manteniment de la bona salut de la llengua, a la qual han dedicat nombrosos estudis. Badia, corrector de professió, ha publicat, entre altres llibres, Salvem els mots i No val a badar. Puig és a punt de publicar El parlar de Manresa –que es presenta el dia 30 de setembre–, un recull on l’autor recupera i reivindica l’ús d’un centenar de paraules, algunes de les quals han estat comentades en la secció d’aquesta revista Lèxic a la manresana.

Oriol Fontdevila, crític i investigador d’art, nomenat recentment director del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, i Francesc Vilà, director del Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, conversen sobre el paper dels museus i els centres d’art en la societat actual.

El periodista cultural manresà, i bon coneixedor del món de la il·lustració i el còmic, Joaquim Noguero conversa amb Marika Vila, un referent en el còmic amb nom de dona. Autora gràfica, activista i investigadora, Vila és la inspiradora i curadora de l’exposició Cossos que parlen (fins al 13 de juliol, al Centre Cultural del Casino).

Els professors i divulgadors de filosofia Lluís Cerarols i Xavier Valls debaten sobre l’hora present de l’humanisme, com a base inspiradora de la cultura.

A Quim Moya i Gabriel Villegas els uneix la vena artística i una complicitat originada a partir del pas de Moya pel desaparegut Blau Estudi d’Art, on Villegas impartia classes de dibuix i còmic.

Després d’haver estat estrenada a Gironella, la jove companyia La Consol presenta al Kursaal Molt s’hi deu assemblar, projecte guardonat amb el premi Dau 2024. L’autora de l’obra, Laura Corominas Espelt, forma part dels joves creadors que, des de comarques, malden per fer-se un lloc en el panorama teatral i audiovisual català.

Després d’un recorregut de quaranta anys, amb una vintena d’espectacles i més de quatre mil cinc-centes representacions, Teatre Mòbil s’ha acomiadat dels escenaris reposant un dels seus primers muntatges, Sing sing, representat per darrera vegada a Castellbisbal, el 22 de desembre passat.

El manresà Carles-Jordi Guardiola Noguera, editor de les cartes de Riba i fundador i director de La Magrana, estrenat a la nostra ciutat com a poeta, professor de català, membre d’Art Viu i col·laborador de la revista Bages, acaba de rebre el Bages de Cultura 2024 per la seva trajectòria, just quan té en procés "Memòria imperfecta. D’un temps, d’un país (1942-1969)".

Em considero afortunat d’haver pogut compartir amistat amb homes extraordinaris com Lluís Calderer, Josep Maria Aloy o, naturalment, el recentment desaparegut Josep Tomàs Cabot, una de les veus narratives més interessants de les darreres dècades i persona d’una enorme qualitat humana.

El proper 17 d’octubre s’inaugurarà la vintena edició del Clam, que ha esdevingut el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Més enllà de la seva dimensió estrictament cinèfila, aquest certamen, nascut el 2004 a Navarcles, s’ha consolidat com un projecte cultural i social rellevant.

'Recordant' és el títol de l’última exposició de l’artista manresà Josep Barés, una mostra en record de la seva dona, Anna M. Medina, a qui la persona naturalment troba a faltar, però l’artista no ha perdut. Companys d’inquietuds de tota una vida, a casa i al Taller d’Imatge, de passeig i en conversa, les preguntes compartides trenen obra nova.

Enguany es commemora el 25è aniversari de l’obertura de la biblioteca del Casino, sorgida de la fusió entre les biblioteques Sarret i Arbós i la de La Caixa.

L’anomenat “patriarca de les lletres catalanes” va ser un personatge molt popular i apreciat per totes les capes socials en el seu temps i va visitar, de forma oficial, tres vegades la nostra ciutat.

Entre el gavadal de títols publicats a l’entorn del Dia del Llibre, destaquem quines han estat les novetats literàries dels autors manresans que s’han editat més recentment.

El dissabte 16 de març Manresa va ser proclamada Capital de la Sardana en un acte institucional que va omplir a vessar el saló de sessions per escoltar el pregó de Natxo Tarrés. Després, dinamitant qualsevol mena de formalisme, un espectacle a la plaça celebrava el goig de la dansa en una catarsi de foc que reduïa –metafòricament– el pes d’una espardenya gegant a cendra. Potser no era ben bé allò que s’esperava, però, si més no, la crònica jutja l’acte d’inoblidable per encetar els dotze mesos que dura aquesta capitalitat.

En l’acte de lliurament del 24è Premi Amat Piniella a Imma Monsó per la novel•la La mestra i la Bèstia, l’escriptora va dissertar sobre la realitat i la ficció en la literatura, i també sobre la llarga postguerra, la repressió i la lluita per la llibertat. Ens ha semblat interessant reproduir íntegrament el seu discurs en aquest espai.

El gener de fa un any se’n van complir seixanta de la publicació de la La reducción, novel•la amb què l’escriptor Josep Tomàs Cabot va resultar finalista del Premi Nadal.

A la Sala Loiola, a la Pista Castell, al Congost o ara al Kursaal: des de bon principi, Manresa sempre ha estat al costat de la Companyia Elèctrica Dharma. Va ser un manresà, Claudi Montañà, un dels primers a escriure’n llarg i sentit. I un altre, Manel Camp, hi col•laborava en un moment clau.

Dins els actes en memòria de l’obra del manresà Lluís Calderer i Cortasa –l’escriptor i mestre traspassat ara fa tres anys–, el dissabte 25 de novembre una ruta literària recorrerà llocs amb el calçat del mots. Txell Vall en llegirà textos i el recordaran tres amics de Calderer: els artistes Josep Barés i Josep M. Massegú, de costat amb aquest cronista.

Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.

A Castellnou de Bages, entre Súria i Balsareny, a començaments del segle passat l’empresari barceloní Manuel Saladrigas va fer realitat el seu somni: convertir l’antic mas de La Vila en un santuari wagnerià.

Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.

Amb motiu de la diada del llibre i de la rosa, l’escriptor Jeroni Muñoz ha escrit aquest relat per a la revista El Pou de la gallina, il·lustrat per l’artista Marta Genís.

En un dels relats del penúltim llibre de Joan Jordi Miralles, "Marginàlia", hi ha un personatge que passa les tardes escrivint en el marge dels llibres manllevats de la biblioteca municipal. I així com Mateu escriu en el marge d’un compendi d’anacronismes filosòfics, Miralles exorcitza narrant la cara fosca de la realitat.

En parlem amb el musicòleg, assagista i crític musical Oriol Pérez, autor de dues novetats recents a l’entorn de dos grans músics: Johann Sebastian Bach i Robert Gerhard.