Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha vuit persones per a sis cadires a l’austera sala d’espera. Jo estic assegut, només faltaria; estic fent una labor d’investigació pel bé comú d’aquesta societat en flames. Bé, no crec que la meva aportació equivalgui ni a tenir un got d’aigua enmig de l’incendi, però així em mantinc entretingut, ara que em sobren dues hores i mitja a la setmana. Se senten crits i càntics de protesta al carrer. Aparto la cortina sense aixecar-me, no deixaré que les dues embarassades que esperen dretes em fotin el seient... Com és costum hi ha una manifestació i segur que la jornada acabarà malament. Qui ho hauria de dir, que la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores acabaria generant aquesta crispació… «Emissari, el seu torn!», avisen per megafonia.
Entro al despatx ostentador de l’especialista. Tot de fusta d’aquella antiga, pesada, cara. «Vostè és el que ve a munyir-me per fer un article pel Brou de la gallina sobre la situació del país? Entenc que a vostè no l’afecta pas aquest mal social, oi?», em pregunta l’especialista mentre esguarda per la finestra, i després em fa un cop d’ull: «No cal que m’ho digui, vostè és solter. Si és així, què vol que li expliqui? És dels únics privilegiats en aquest nou panorama. Com que he incrementat el preu hora des de la setmana de 37,5 hores, li sintetitzo mil i així s’estalviarà una hipoteca. La societat capitalista no sé si està preparada per jornades de menys de 40 hores, però la majoria de la població segur que no. Sap quin és el percentatge de melindros que si no treballen no saben fer res productiu per la seva miserable vida? Jo no el sé, però me l’invento: un 60%. I sap quantes parelles i matrimonis s’aguantaven només gràcies a llargues jornades laborals? Quasi totes! Al plegar de la feina, per aquestes persones fer temps abans d’arribar a casa és essencial. Com ho fan? Opcions clàssiques com anar a gestar una cirrosi al bar o col•leccionar infeccions venèries o d’altres de més productives. Però bé, això és precisament el que acabo diagnosticant a tothom: «Vostè necessita passar menys temps amb la seva parella, i evolucionar. Busqui una afició que el faci créixer o deixi la parella i així madurarà abans”. I punt! L’únic hàndicap és que si els melindros deixen a la parella els entra el pànic perquè han de trobar-se a si mateixos, i saben que són lamentables per dins, així que tornen a entrar a la roda. Vostè té sort perquè fa pinta d’havers-se conegut a si mateix en excés gràcies al rebuig social. Aprofiti-ho o també acabarà manifestant-se! I ara, el deixo que tinc pacients per atendre. Pot passar la resta de la mitja hora a la nostra zona de reflexió, que últimament és un èxit, ah! i els minuts extres se li cobraran a part». L’especialista m’acompanya fins a una porta, l’obre i em fa una puntada al cul. Caic a una piscina de boles gegant on hi ha desenes de persones adultes matant el temps.
