Des que els nostres avantpassats pintaven coves, la pràctica i també la contemplació artística han estat activitats que als humans ens proporcionen benestar, encara que —també sovint— els seus creadors hagin estat qualificats de bufanúvols. El fet és especialment rellevant avui, quan en les nostres societats de treball i consum només es valora allò que es pot mercadejar. I amb tot, enmig d’aquest procés de deshumanització, l’artteràpia torna a fer evident els estímuls positius que sempre han estat propis de la pràctica artística. Parlem d’una sèrie de tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques. I val a dir que des de fa quatre anys, a Manresa ja disposem d’un taller creatiu, en el marc de la Fundació Ampans, que aplica aquestes tècniques.
Per això ens ha semblat interessant de presentar-ne algunes reflexions al seu entorn. Des del convenciment que totes les manifestacions artístiques contribueixen al millorament físic i mental de totes les persones, i a tots ens proporcionen eines de comunicació sobre aspectes subjectius que difícilment podríem expressar d’una altra manera. Al capdavall, cal felicitar decididament la iniciativa de l’artteràpia al nostre entorn, però no hauríem de perdre mai de vista que la recerca de la bellesa i la pràctica artística —pintura, música, teatre, dansa...— haurien de ser a absolutament a l’abast de tothom. Encara més: caldria afavorir-ne el reconeixement i estimular-lo al marge de la lògica dels mercats. Perquè els seus beneficis són del tot universals.
