INDRETS

La font dels Burjons

Comentem avui un indret popular entre els habitants de Navarcles i Sant Fruitós, malgrat que pertany a l'extens municipi de Talamanca tot i és molt lluny d'aquesta població.

per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central), 24 de novembre de 2023 a les 10:31 |
La font dels Burjons és al peu d'un petit cingle a la riba esquerra del Llobregat. Entre els principals elements d'interès d'aquest lloc podem esmentar:
 

Les balmes: Bona part del camí de la font passa sota unes balmes que va excavar el riu en el passat, quan el nivell de la seva llera era més alt. La formació d'aquestes cavitats a la vora dels rius és un fenomen habitual, en les revingudes l'aigua carregada de sorra i còdols erosiona la base de la riba formant una balma que tard o d'hora s'esfondra, el runam caigut és arrossegat pel corrent i el procés continua i pot originar un cingle. Aquí el Llobregat ha anat aprofundint la llera i ara el cingle i les balmes ja són fora de l'abast de l'aigua.
 
Les roques: Són sedimentàries d'origen marí, a la part inferior formen estrats de gruixos molt diversos, sorrencs i margosos, que tenen el seu origen en sediments dipositats al període Eocè en un fons marí tranquil, mentre que a la part superior podem observar una roca calcària nodulosa feta de restes dels coralls que van créixer sobre els anteriors sediments formant un escull, com passa als mars tropicals actuals.
 

La diferent duresa dels estrats: El diferent desgast de les roques és ben perceptible, els nivells més durs sobresurten i els més tous es veuen reculats. Un element d'interès són els burrows, un terme geològic que es defineix com a antigues galeries excavades al sediment del fons marí per mol·luscs, cucs o crancs, les podien fer per amagar-se o per buscar aliment. Quan eren abandonades per l'animal s'omplien amb sediments arribats posteriorment i ara distingim els antics caus en la roca.
 
Els blocs caiguts o a punt de caure: En el recorregut que porta a la font s'observen grans blocs de roca caiguts al peu del cingle. Aquí la roca presenta diàclasis o fractures en direccions diferents, fet que divideix la massa rocosa en blocs; amb l'erosió de les capes inferiors arriba un moment en que els blocs es desequilibren i cauen.
 
La font: El lloc de la surgència coincideix amb el contacte entre la roca calcària per on pot circular l'aigua i els nivells margosos impermeables. A l'entorn de la font s'observen dipòsits de pedra tosca, formada en el següent procés: el carbonat de calci de la roca calcària es dissol lentament en l’aigua que porta diòxid de carboni, com la de la pluja, i es transforma en bicarbonat de calci, que es diposita en forma de carbonat quan canvien les condicions físiques de l’aigua, en aquest cas quan surt a l'exterior. El resultat és que la molsa de la font es va incrustant amb calç formant una roca porosa anomenada pedra tosca o travertí.

 Nom del paratge: La font dels Burjons.
Situació: A la riba esquerra del Llobregat, uns metres aigües amunt del pont de les Generes, que travessa el Llobregat a un quilòmetre escàs riu avall de Sant Benet de Bages.
Procedència del nom: Un burjó és una perxa llarga de fusta que serveix per burxar. Amb un capçal de ferro servia per atiar el foc i remoure el caliu dels forns. Pot ser que en aquesta zona hi haguessin arbres o rebrots llargs i prims amb els quals es podien fabricar burjons.
Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre.
Importància geològica: Un bon indret per observar sediments marins, concretament gresos, margues i calcàries d'origen coral·lí.
Materials geològics: Tots són d'origen marí: gresos i margues de color gris blavós i calcàries noduloses d'origen coral·lí.
Edat de la formació: Els sediments es van dipositar a finals del període Eocè, fa a l’entorn de 37 Ma.
Curiositat. El gran incendi del 17 i 18 de juliol de 2022 que va devastar 1.750 hectàrees va arribar prop de la font, però l’ indret se'n va salvar per poc. 

 
Arxivat a:
Paisatge, INDRETS



Participació