Em dic Jullieth Suárez i vaig néixer l'any 1982 a Caracas (Veneçuela). Allà vaig estudiar la llicenciatura en Química i el 2009 vaig arribar a Cerdanyola del Vallès per fer el doctorat en Ciència dels Materials a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vaig estar vivint uns anys entre Cerdanyola, Ripollet i Barcelona. A la universitat vaig conèixer la meva parella, que és manresà i tots dos vam decidir anar a viure a Madrid. Hi vam estar fins a finals de l'any 2016 perquè ja teníem una filla i volíem tornar a Catalunya per fer vida familiar i que ella pogués estar més a prop dels seus avis paterns i la resta de la família.
Ens vam instal·lar a Sant Joan de Vilatorrada, on continuem vivint. Al 2019 vaig començar a treballar com a tècnica de projectes a l'Ajuntament de Manresa, amb un contracte de sis mesos corresponent a un Pla d' Ocupació. Això va fer que comencés a conèixer més racons de la ciutat i a relacionar-me amb entitats i associacions. A finals de l'any 2021 vaig començar a treballar a la Fundació Universitària del Bages (FUB), en un projecte de recerca i, un cop acabat, vaig passar a treballar-hi portant la part administrativa com a tècnica de recerca, donant suport al personal de la institució, on encara estic.
Parlo i entenc el català, perquè tot i que de primer amb la meva parella parlàvem en castellà, la meva família política sempre s'ha dirigit a mi en català. Oficialment el vaig començar a estudiar quan els meus fills van començar l'escola, per poder-los oferir un suport educatiu. Per tenir una base més sòlida, em vaig inscriure al Centre de Normalització Lingüística Montserrat i vaig fer cursos fins a obtenir el certificat C1.
Em vaig adaptar molt bé a Manresa perquè al centre pots trobar de tot, està molt ben localitzat i hi ha bones comunicacions. M'agrada la basílica de la Seu. Em sembla molt impactant arribar amb tren i veure-la tan majestuosa, tan gran... És un dels atractius de més valor que té la ciutat. També m'agrada el sentit de comunitat que es crea en les associacions, on tothom es coneix i sempre pots trobar una mà amiga per tirar endavant. Tot i ser una ciutat gran, hi ha un ambient proper, de poble, que és molt familiar. A més, Manresa té molt potencial i cal sentir-nos orgullosos d’això.
Per sort, una part de la meva família més propera viu a Catalunya. La meva germana petita a Manresa i els meus pares a Berga. L'altra germana viu al Perú, però ve bastant i l'estic convencent perquè es quedi a viure aquí. Del meu país trobo a faltar el clima tropical, que fa que les temperatures siguin estables durant tot l'any, ja que aquí anem d'un extrem a l'altre i passem de sobte d'estiu a hivern. Vivint a Manresa he après què és tenir molt fred i molta calor.
