Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que és al barri antic, el carrer de les Piques s’estava renovant el darrer terç del s. XIX perquè s’havia convertit en l’accés a l’estació de tren, condició que va perdre a mig s. XX amb l’obertura del carrer d’Alfons XII, actualment passeig de la República. És obra de l’arquitecte historicista sallentí Josep Torres Argullol, que també era arquitecte municipal. És una obra típica de l'arquitectura burgesa de l’època, que contrasta amb la veïna casa Oller de la plana de l'Om, un casal noble del s. XVIII.
Es tracta d’una casa de veïns en cantonada amb baixos comercials, quatre plantes i golfes que forma part d’una finca més gran. Les dues façanes són de composició neoclàssica, amb una marcada simetria en el tractament de les obertures, amb alineacions verticals i horitzontals. El ritme horitzontal el marca una partició molt clara perquè la planta baixa i la primera fan de basament, amb el parament cobert de pedra natural, mentre que altres tres plantes tenen el mur arrebossat amb un color ataronjat que contrasta amb la cadena de carreus de la cantonada, les línies d'imposta i els emmarcaments de les obertures de pedra. Al contrari del que sembla, la façana a la plaça és lleugerament més llarga i té cinc obertures per planta, mentre que la del carrer de les Piques en té quatre. Les obertures són portes balconeres amb baranes de ferro fos, que al primer pis presenten un element decoratiu geomètric en forma de sol. A les plantes tercera i quarta els balcons centrals són correguts mentre que a la cinquena són individuals. Els tancaments dels balcons són a la francesa, de dos batents, i les persianes són de llibret de fusta. També destaca la decoració geomètrica de la porta d’accés principal. La coberta que dona al carrer de les Piques és de terrasses i la resta de teulades a dos vessants.
El catàleg de Manresa protegeix de manera parcial l’edifici, concretament l’estructura, la façana i la composició. Forma part del catàleg perquè és un exemple d’edifici burgès de la segona meitat del segle XIX, amb una estètica característica que resol bé el ritme de les obertures i la composició de la façana. A més, s’hi ha fet una restauració que millora el seu entorn urbà. L’edifici, promogut per un comerciant, estava pensat tant per a usos comercials com d’habitatge. Hi va residir l’advocat Lluís Argemí de Martí, propietari de fàbriques, empresari del sector químic i miner, polític carlí i promotor del sindicalisme groc abans del seu trasllat a Barcelona, on va ser president de la Diputació de Barcelona entre 1943 i 1946. També havia estat vicepresident de la Mancomunitat el 1914 i senador des de 1918.
DOCUMENTACIÓ: Arxiu Comarcal del Bages, fons arxiu municipal de Manresa, permisos d’obres, exp. 24578.
