Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El meu nom és Jiří Václavík. Jiří en txec és l'equivalent a Jordi. Vaig néixer fa 46 anys a Havířov, una ciutat de la República Txeca de 75.000 habitants, que està a prop de la frontera amb Polònia, a la
regió de
Moràvia i Silèsia, i és coneguda pel seu passat com a ciutat minera. Des de petit he crescut envoltat de música, ja que el meu pare és contrabaixista, la meva mare cantava en una coral amateur i el meu germà és músic, com jo. A Txèquia vaig estudiar contrabaix i piano i vaig obtenir el grau superior de música al Conservatori de Kassel, a Alemanya.
Abans de venir a Manresa vaig estar uns anys vivint a la ciutat italiana de Venècia i a Madrid, on vaig formar part de diverses orquestres i feia classes de piano i contrabaix. A Madrid vaig conèixer la meva parella, que és de Cardona i actualment treballa a la Fundació Universitària del Bages (FUB) com a professora d'economia. Vam decidir venir a Catalunya quan va néixer la nostra filla, perquè pogués estar més a prop dels seus avis materns. Fa uns quatre anys que visc a Manresa i treballo com a professor a Musilloc, l'acadèmia de música que vaig obrir al carrer de Sant Andreu, al mig del Centre Històric de la ciutat. A l'escola oferim classes per aprendre a tocar qualsevol instrument; com el contrabaix, el piano, el saxo i la guitarra, entre d'altres. La formació va adreçada a nens des dels sis anys fins a persones octogenàries, ja que totes les edats són bones per començar a fer música.
Em vaig adaptar molt bé a la ciutat i estic molt content de viure aquí. Manresa és una ciutat que està ben situada geogràficament perquè té a prop tant el mar com la muntanya i el que més m'agrada és anar al Sielu. Com a músic tinc molt bona oïda i això m'ha ajudat a aprendre a parlar i entendre els idiomes. Parlo sis llengües: txec, rus, alemany, italià, castellà i català. No he fet cap curs per saber català però, pel que fa a la gramàtica, ho estudiava pel meu compte. El que més trobo a faltar del meu país és a la família, tot i que juntament amb la meva dona i la nostra filla hi anem almenys dos cops a l'any; a l'estiu i durant les vacances de Nadal.
