La relació de Manresa amb la micció ve de lluny. De fet, el mateix curs fluvial de Sant Ignasi, ara cobert per la via denominada amb el mateix nom, era conegut popularment com el torrent de la Pixarada, no pas perquè l’aroma que desprenien les aigües fos de color de rosa. I és que, quan les lleis de protecció del medi ambient no estaven en l’imaginari col·lectiu, camí del Cardener hi desembocava de tot i força. El que sí que resta en el record són els urinaris de la plaça de Sant Domènec que va immortalitzar Berlanga a
Plácido, en una estampa immillorable de les ciutats de províncies de l’Espanya franquista.
Ara, la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran encapçala una iniciativa per instar el municipi a construir més lavabos públics. Ja s’entén que, amb la població manresana tan sobreenvellida, els nivells d’incontinència urinària pugen i els establiments de restauració tenen el nombre de tasses limitades per a tanta demanda. Aprofitant que, amb motiu de l’aniversari del rodatge de la pel·lícula, a Sant Domènec hi continua exposada la pancarta, potser seria un bon moment per recuperar els serveis que servien de decorat al film de 1961. Si pot ser, però, una mica més modernitzats i salubres.
