La Seu amb barret nadalenc
Aquestes festes, al marge de la pista de gel patrocinada pels comerciants, que, val a dir-ho, en temps de sequera extrema no sé pas si és gaire sostenible, Manresa no s’ha llançat a la competició entre ciutats com Vigo o Badalona per il·luminar la ciutat amb milions de leds. Això sí, aquest any, com testimonia l’aportació d’una lectora en forma de fotografia, sí que s’ha decorat –força discretament– el capdamunt del campanar de la Seu. La intenció ja s’agraeix, però, posats a fer, la il·luminació podria ser una mica més generosa, sobretot tenint en compte l’increment de la dotació a 100.000 euros per posar llums de Nadal a més carrers.
El Galliner és notícia
Un lector curiós em fa va avinent que en l’edició d’
El Punt Avui del 23 de desembre, es parla, alhora, de dues persones manresanes. Totes dues, a més, membres d’El Galliner: Joan Morros, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’entitat, i Àngels Serentill, que hi apareix en qualitat a presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Com a curiositat, us puc dir que El Galliner té tres presidents més membres de l'entitat: Joan Orriols, de Manresa de Festa, Sílvia Sanfeliu, d'Òmnium Bages-Moianès, i Jesús Casasampera, de l'associació Creadors. És ben bé que el teixit associatiu redobla i triplica cares per mantenir vives iniciatives, festes, mogudes i tradicions diverses.
La Sanfeliu al Pessebre
Precisament una de les forces vives d’El Galliner, la flamant presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Sílvia Sanfeliu, dramaturga i directora teatral, va encarnar la figura de Maria en l’escena de l’Anunciació del Pessebre del Pont Llarg, que presideix l’Àngels Serentill, com testimonia la imatge que reproduïm. Una constatació més de la multiplicació dels esforços de moltes persones que, quan arriben les festes, aquí i allà, fan tots els papers de l’auca.
Fontdevila i Plans tornen a brindar
I sense deixar l’òrbita d’El Galliner i el seu aniversari, la casualitat va voler que la festa de l’entitat d’aquest any fes coincidir Ramon Fontdevila, l’any 1996 regidor de Cultura de la ciutat, i Ton Plans,
el famosíssim Pep Marquès i ànima de la sala El Sielu durant anys. Un amic de la revista els va fer una foto brindant, que, comparada amb la instantània del 1996 que rescatem de l’arxiu, demostra el pas de 28 anys des de la primera festa d'aniversari de l’entitat promotora i dinamitzadora dels espectacles escènics de la ciutat.
Els Pastorets de Folch i Birres
Com que hi ha gustos i gent per a tot, m’informen que, el 23 de desembre, a una colla de gent vinculada al barri vell els va semblar oportú organitzar un activitat nadalenca amb certa originalitat: un cercatasques amb escenes de Pastorets
modernitzades. Es veu que no és el primer any que ho fan i s’han buscat un nom que fa la cosa. el grup es diu Folch i Birres. i la veritat és que fan uns pastorets itinerants ben divertits. La foto que m’han fet arribar és feta a la plaça Clavé.
Traduccions perilloses
Una lectora observadora em passa la fotografia de l’oficina de Cajamar del carrer d’Àngel Guimerà, que llueix aquest cartell promocional, amb un eslògan final ben estrambòtic, fruit d’una traducció forçada del castellà. Ras i curt, per traduir el col·loquial “
te vienès?” hi engalten un “
te’n vens?” i es queden tan amples.
Tedi no té clar on és
Uns altres amb els papers una mica molls són els responsables de la
cadena alemanya d’articles de papereria, bricolatge, cuina i decoració Tedi, que acaba d’obrir portes al primer tram de Passeig, a les antigues galeries a tocar de l’església de Crist Rei. A la porta, amb retolació totalment en castellà, hi figura una adreça plena de creativitat (av. St. Pere III, 39). Ni el Passeig és una avinguda ni el rei Pere III va esdevenir sant, si no m’erro. No ve d’un pam. El primer que introdueixi al Google Maps l’adreça, ja s’adonarà que la cosa no té ni cap ni peus.
