L’amnistia? L’amnistia!
Ves qui ho havia de dir,
que un bon dia arribaria
a ser la clau del camí
per evitar que el feixisme
i la dreta de l’Estat,
els dos hereus del franquisme,
tinguessin el sac lligat.
L’amnistia, com Déu mana,
comporta haver de dir prou
a la mentida malsana.
Representa fer foc nou
i clarificar els conceptes:
no vam fer cap cop d’estat
els polítics ni els adeptes
de l’esplèndid resultat.
Com tants n’hem fet en la vida,
vàrem muntar un festival
per acordar una sortida
a la causa nacional.
I si hi va haver terrorisme
l’1 d’Octubre, a ple carrer,
l’hi va posar el fanatisme
dels piolins. Ells van ser
els qui amb cops i garrotades
varen escampar la por
i el terror quan mans alçades
reclamaven comprensió.
Tot això és aigua passada
i com que ens cal avançar,
més que mai d’una vegada,
sembla que queda ben clar
que és al voltant d’una taula,
de manera intel·ligent,
que amb el vot i la paraula
s’arriba a entendre la gent.
Confiem que l’estratègia
ens dugui a bon port i tal,
i s’acabi la comèdia
de l’Espanya imperial
que no accepta ni tolera
que es resolgui el nostre cas
amb diàleg, la manera
per sortir d’aquest mal pas.
Benvinguda sigui l’hora,
benvingut sigui el moment
que el president que ara és fora
pugui tornar lliurement
i en aquest cas, com tants d’altres,
puguem dir per Puigdemont
el que diem per nosaltres:
roda el món i torna al Born.
