EDITORIAL

La ciutat arbrada

S’hi distingeixen 150 espècies, entre les quals predominen el plàtan, el lledoner i el sapinde de la Xina.

Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
per El Pou, 8 de gener de 2024 a les 10:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Malgrat la dèria manresana de calcular els metres quadrats de formigó que guarneixen l’espai urbà i, en acabar i tombar la centúria, el predomini en la construcció i remodelació de les places dures en detriment d’indrets enjardinats, avui dia la ciutat compta amb més de 33.000 arbres. La meitat formen part d’espais verds que esdevenen el pulmó que destil·la l’aire sorgit de la gran taca de ciment i totxo, i els metres lineals d’enquitranat. S’hi distingeixen 150 espècies, entre les quals predominen el plàtan, el lledoner i el sapinde de la Xina. Dos recomptes significatius asseguren que, d’una banda, tot i la reconfiguració d’espais arbrats com la plaça de la Reforma o la de Sant Domènec, en quatre dècades d’ajuntaments democràtics, la ciutat ha afegit 27.000 arbres. Una xifra creixent que permet calcular, d’altra banda, que, avui, a Manresa, hi ha un arbre per a cada 2,4 persones. I aquest guarisme, tenint en compte les polítiques actuals, continuarà creixent en els pròxims anys si la població continua rondant les 80.000 persones.

Per damunt de les sumes i les restes, però, hi ha la singularitat d’alguns dels arbres de la ciutat, especialment els d’espais com la llera del Cardener, els dels turons que s’intercalen entre la trama urbana o els del Passeig. Són testimonis del pas del temps i atorguen al paisatge urbà una pinzellada pintoresca.  En altres punts, si bé hi ha plantats centenars de nous exemplars, encara hauran de passar bastants anys perquè les esplanades esdevinguin ombrívoles i els arbres contribueixin a la producció d’oxigen, a l’absorció d’anhídrid carbònic i a la reducció de la contaminació de motors, calefaccions o residus industrials. L’anella verda manresana és un bon filtre mediambiental que purifica l’aire i eleva la qualitat de vida de la ciutadania. Un actiu valuós que cal que es connecti i es combini harmònicament amb parcs, jardins i espais verds que amorteixen la pol·lució amb elements indispensables com els que conformen la ciutat arbrada que descrivim en el Pou que teniu a les mans.
Arxivat a:
Temes del Pou
Participació