Fotografia presa a la cantonada de l’actual carrer Joan Brossa amb la futura avinguda Francesc Macià, en obres a mitjan mes de febrer de 1997, en una remodelació de la Sagrada Família amb Viladordis, ara fa 26 anys, abans de la urbanització global del sector que es va fer posteriorment.
La carretera de Vic i els voltants és una zona d'eixample de la primeria del segle XX on hi ha una barreja d'instal·lacions industrials i edificis residencials com aquest conjunt de casa i nau industrial del carrer de Joan Jorba de 1918, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i industrial.
Cal Gravat és el barri residencial més nou de Manresa, situat al nord-est de la seva perifèria que delimita amb la ronda de circumval·lació de la carretera C-1411 i el polígon de Bufalvent. L’any 1980, per solucionar la manca de terreny edificable dins l’interior de la ciutat, l’Ajuntament en va promoure la urbanització, dissenyada des de Barcelona, i va cedir els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat de Catalunya.
La fàbrica, aixecada el 1872, es troba al barri del Guix, davant de la carretera de Berga. És un conjunt d’estil industrial tradicional i en el segle XIX estava en un entorn allunyat del nucli urbà, tot i que actualment és al costat del polígon dels Dolors.
Espectacular fotografia, feta dos dies després de l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, que mostra els efectes causats per les inundacions a l’estació de Manresa-Riu del Ferrocarril Econòmic de Manresa-Berga.
Allà on comença el carrer del Born trobem aquesta modesta casa de veïns feta el 1818 en estil neoclàssic popular. Està ben conservada per una restauració recent.
18/01/2023
Foto editada per Climent Oliveró Torrens (Col·lecció particular)
Efectes devastadors de la riuada del 12 d’octubre del 1907 a Manresa, que va tenir conseqüències nefastes per a la fàbrica tèxtil dels Polvorers o de les Obagues, com a totes les indústries de vora del riu Cardener.
Al centre de la ciutat, al final del carrer del Born i davant de la plaça Fius i Palà, hi ha un parell d’edificis força vistosos d’estil neoclàssic, com aquest de fa un segle, acabat el 1917, segons el cadastre.
21/12/2022
Foto: Benet Cabanes Prunés, editada per la Impremta Roca
Benet Cabanes va fer vistes de Manresa, però segons explica Joan Vila-Masana Portabella en l’article publicat a "Dovella" la tardor-hivern del 2007, "Els inicis de la fotografia a Manresa", no se n’ha conservat cap.
A vegades, els catàlegs de patrimoni serveixen per preservar elements destacats d’un edifici, com és el cas de les façanes de l’històric cinema Olímpia quan es va enderrocar l’interior i es va substituir per un centre comercial. La façana principal és una de les més característiques del carrer Guimerà.
A la foto observem les autoritats municipals el dia de la inauguració de la roda al Guix el 21 de febrer del 1988, dins els actes de la festa de la Llum. D’esquerra a dreta: Jordi Rodó, Simeó Selga, Santiago Morros Llobet, que més endavant va cobrir la roda amb una capa de polièster, Ramon Roqueta (exalcalde i pregoner de la Llum 1988), Juli Sanclimens i Jaume Soldevila, entre d’altres.
A la part del nucli antic anomenada dels Quatre Cantons, una zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, hi ha cases d'habitatges burgeses com aquesta de 1893, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i molt ben restaurada a principi del nostre segle, que fa cantonada entre els carrers de les Barreres i de Sant Francesc, amb la façana principal de cara a la plaça Gispert.
"El Pou de la gallina" de desembre de 1989, informava, en la seva secció "De mes a mes", de l’atemptat terrorista perpetrat per la banda feixista Milícia catalana, contra la seu del centre d’acollida Alimara, situat al número 53 del carrer de Guimerà.
Una de les places més populars de la ciutat és la Plana de l’Om i, al mig del costat nord, hi destaca aquest edifici construït el 1890 –segons el cadastre– en estil neoclàssic acadèmic. Respon al model de casa de veïns propi de l'arquitectura burgesa del segle XIX, que substitueix les antigues cases del nucli antic.
Primavera de 1955, a finals de la construcció de la foneria nova de MISA. Veiem una bandera espanyola que es posava a les obres a punt d’acabar quan no hi havia hagut víctimes. Només faltava col·locar algunes finestres. La foneria es va inaugurar el juny, amb entrada pel carrer Gaudí.
Aprofitant el cinquè centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, recuperem un dels edificis que formen part de la Manresa ignasiana. Es va construir al segle XV en estil gòtic, al peu del camí que sortia del pont Vell, i era l’església d'un hospital de leprosos que no s’ha conservat.
25 de maig de 1929. Som davant la tribuna principal dels actes relatius a la festa per honorar les banderes del Bruc, prop de les façanes de l’institut, decorades amb tapissos i banderes espanyoles. L’espectacle més significatiu va ser la imposició per part del rei Alfons XIII de les insígnies de capità general a les banderes del Bruc.
Al sud del barri antic, a la plaça Llisach, entre els carrers de les Piques i de na Bastardes, hi ha aquest edifici d’estil neoclàssic tradicional, fet a mitjan segle XIX, el 1848, segons el cadastre. Tot i el seu estat de conservació, manté uns característics relleus a la façana que destaquen des de la plaça, en un entorn que ha millorat gràcies al tractament dels paviments.
Imatge de les quinze jugadores de la Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca SOFFMIC que van assistir a la trobada de pioneres el 6 de març del 2022, als jardins del Centre Cultural el Casino.
La carretera de Cardona és una de les dues vies de sortida més importants de la ciutat i té diversitat d’edificis amb diferents funcions, industrials, magatzems o residencials, com aquest de plurifamiliar que fa xamfrà amb el carrer de Fonollar. Es va edificar el 1927, en un llenguatge entre noucentista i neoclàssic, i destaca a la zona per la bella factura. L’edifici resol la cantonada amb xamfrà de 45 graus i està format de planta baixa, tres pisos habitables i unes golfes sota teulada.
L’11 de febrer de 1982, Marta Ferrusola esposa del president Pujol, va visitar Manresa procedent de Sallent, on el matí va inaugurar la guarderia L’Esquitx. A l’arribada a la capital del Bages, va inaugurar la llar d’infants Picarol, al parc de la piscina, on va intercanviar impressions amb la directora, Margarida Borràs. Després va visitar el Museu i l’Arxiu Històric de la Ciutat.
A la cantonada de la baixada de la Seu amb el carrer de Galceran Andreu, en una àrea del barri vell al voltant dels antics jutjats que canviarà profundament en poc temps, destaca aquest edifici construït al final del segle XVIII, modificat el 1901 i reformat el 1911 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa.
La pancarta és prou significativa: Teatre Kursaal. Diumenge 2 de juliol. Gran Concert Orfeó Català, amb 260 cantaires, a dos quarts de cinc de la tarda.
A la plaça Valldaura, en la confluència entre el carrer d’Urgell i la Muralla de sant Domènec, destaca aquest edifici d’estil modernista tardà, fet el 1917, perquè resol l’encaix de la plaça amb la Muralla d’una manera elegant i original. Com altres edificis de la part baixa del carrer Urgell, es va construir ara fa un segle, en un moment de transformació d’aquest sector després de l’enderrocament de les muralles.
El 21 d’octubre de 1979, l’alcalde Joan Cornet, en presència del president de la "Casa del Sordomudo de Manresa y comarca", Ezequiel Pérez Pedraza, amb companys de junta i socis, i membres del programa "Hablamos", de TVE, entre d’altres, inaugura les noves instal·lacions del local social, al número 45 del carrer Calvo Sotelo, que actualment correspon al número 35 del carrer Circumval·lació.
A l’extrem oest de la ciutat, a l’altre costat del Cardener, des de fa més de cent anys s’ha creat una zona industrial a partir de la instal·lació d’una fàbrica de barrets que es va convertir en la factoria Pirelli, que ha crescut al llarg del segle XX i se li ha afegit el polígon del Pont Nou i la gran fàbrica Lemmerz. Es va inaugurar el 1968 amb una façana d’estil racionalista industrial, d’arquitecte desconegut i bastida per l’empresa constructora Grau Sala.
31 de juliol de 1981, darrer dia de feina abans de les vacances d’estiu, els companys de treball acomiaden Ricard Lladó, el dia de la seva jubilació de Maquinària Industrial SA (MISA). D’esquerra a dreta, Josep Torres, Pere Sinfreu, Ricard Lladó, Isabel Garcia, M. Lluïsa Batlle, Antoni Sanz i Josep M. Pérez, dins l’oficina de comptabilitat.
La plaça Major ha estat històricament el centre polític de la ciutat i fins fa uns cent anys una part del centre econòmic i comercial. Per això, els seus edificis eren un aparador de la burgesia, a més de tenir una funció comercial i residencial. És el cas d’aquesta casa estratègicament situada, que resol l’encaix de la plaça amb el carrer de Sant Miquel.
