Els tres estan excavant, els homes amb granota de treball i la noia amb pantaló blanc. És el decurs normal d’una excavació arqueològica en què s’ha dividit el terreny en quadrícules. Podem veure un quadrat teòric d’una llargada concreta d’uns tres metres delimitats per pals blancs i vermells situats als vèrtexs. Dins d’aquest pla de detall, anaven sobre el terreny i marcaven les quadrícules. Cada requadre es coneix com a prospecció o
cata. Com a estris de treball hi ha pics i piquetes, per rebaixar els estrats, aixades, paletes i palatins, cabassos de goma, fites topogràfiques, recollidors, cinta mètrica rígida plegable i mires per prendre la cota. Cada sector està identificat amb un cartell, amb barres blanques i vermelles posades als extrems. L’excavació consisteix a anar traient terra per capes, ja que cadascuna és un estrat arqueològic de la mateixa època.
L’expedició estava sota el comandament d’Eduard Sánchez, en un moment de mobilització de la societat manresana, alarmada per la possible destrucció del jaciment, com a conseqüència de les obres del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. El servei d’Arqueologia de la Generalitat va encarregar a Eduard Sánchez, Antoni Daura i Lluís Guerrero, sondeigs arqueològics per avaluar la riquesa arqueològica del jaciment. Els bons resultats d’aquesta primera campanya van fer que se’n fes una de nova a la tardor del 1984, al sector de Cal Roc, que és el de la fotografia, on s’havia detectat un camp de sitges ibèriques. Eduard Sánchez va analitzar les restes ibèriques, en el marc de la seva tesina de llicenciatura, que va ser premiada amb una beca d’investigació atorgada per Caixa Manresa. Anys després, la Generalitat va declarar el jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Anteriorment, el 1978, l’investigador Miquel Cura va fer una excavació i un sondeig a Boades, arran de la identificació de les restes ibèriques que s’havien guardat al Museu de Manresa, que va publicar el 1977. Roser Serra Coma, de Calders, recorda que la seva faceta arqueològica va durar poc, només algunes campanyes quan era jove. Esmenta que el professor d’institut Albert Benet n’era el principal protagonista, ja que dinamitzava un grupet de joves amb interès per la història i es feien sortides alguns dissabtes al matí. Tant es podia anar a visitar una torre medieval o un molí, com buscar un mas que estava documentat però no se'n tenia constància, o buscar unes tombes... Posteriorment la dedicació professional de Serra es va centrar a Barcelona, en la docència de les Ciències Socials (Història, Geografia i Història de l'Art).
