Quan alguna part del cuir cabellut, que comença just damunt del nas i abasta tot el crani, es lesiona per un traumatisme obtús, es forma un hematoma. A Manresa, d’això se’n sol dir una "búrnia".
26/07/2023
Equip impulsor de Xàldiga. Drets: Joan Forns, Roser Flotats, Marc Torras, Joan Oliveras, Pep Soler i Jordi Purtí. Agenollats: Josep M. Melenchon, Domènec Forns i Ramon Trujillo | (Arxiu particular Pep Soler)
per Christian Carné, director comercial de Roqueta Origen
La Mandó és una varietat de futur i pura expressió del paisatge de bosc del Bages. Molt generalitzada a la comarca a finals del segle XIX i principis del XX, va estar a punt de desaparèixer. Ara fa vint anys, Abadal va recuperar aquesta varietat ancestral, ressorgida gràcies al seu potencial per produir vins fins, especiats, racials, amb sensació de tardor, fruita madura, aromes florals i d’arrel.
El lingüista Pau Vidal, divulgador i traductor, acaba de publicar el llibre "100 mots curiosos del català" (Cossetània), que conté una selecció de paraules que es poden considerar exòtiques o divertides i que sovint no apareixen en cap diccionari.
Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.
13/06/2023
Joan Aguiló exposa 'Il·luminari' a la Nova Sala Vella
Vi provinent de les varietats sumoll i macabeu. Un blanc elaborat amb raïm negre, a l’estil provençal. Maceració curta per poder agafar un toc de color. Fermentat i criat en acer inoxidable.
La revista El Pou de la gallina del mes de març passat parlava dels 170 anys dels bombers a Manresa i recordava l’antic parc del cos, que hi havia al costat de l’edifici dit de les Mandongueres, el primer mercat cobert a la ciutat, en què hi havia una desena de parades de peix fresc i menuts. Era anomenat així per les activitats que s'hi portaven a terme, com explica l’historiador Francesc Comas.
Amb motiu de la diada del llibre i de la rosa, l’escriptor Jeroni Muñoz ha escrit aquest relat per a la revista El Pou de la gallina, il·lustrat per l’artista Marta Genís.
Sebastià Catllà va batejar amb el nom de Sagal aquests vins joves del celler El Molí, als peus del Collbaix. Aquest Sagal, de la varietat Garnatxa, és un vi àgil, alegre i divertit.
Aquest mes passat, l’amic Iscle Selga em va fer arribar una aportació interessant sobre el parlar de Manresa: «Ara escrivint, m'he trobat que volia posar una paraula que hem dit sempre i que no trobo al diccionari del DIEC, i he pensat que potser és una paraula manresana. Em refereixo al terme "bogor", en el sentit de vapor d'aigua que hi pugui haver en una estança. Per exemple: quan et dutxes queda tot el bany ple de bogor».
En un dels relats del penúltim llibre de Joan Jordi Miralles, "Marginàlia", hi ha un personatge que passa les tardes escrivint en el marge dels llibres manllevats de la biblioteca municipal. I així com Mateu escriu en el marge d’un compendi d’anacronismes filosòfics, Miralles exorcitza narrant la cara fosca de la realitat.
Presentem un nou vi del Celler del Molí de Collbaix, el RAW Macabeu brisat 2021. Ceps plantats entre 2009 i 2010 en sòl franc-arenós i de viticultura ecològica. Selecció de gra en taula de tria. Premaceració a 4 ºC durant 24 hores. Maceració amb les seves pells durant dotze dies i posterior criança en ou de granit durant cinc mesos, més sis mesos en ampolla de criança.
El refrany fa referència al fet que el 21 de gener el dia s’allarga força, encara que estrictament sigui una exageració i no hi hagi pas una hora més de claror encara.
09/03/2023
Jo Jet i Maria Ribot | Foto: Elisabet Mateu i Ignasi Àvila
Acabat de sortir al mercat i amb una nova imatge, l’Abadal Blanc –amb canvi de nom i disseny d’etiqueta– manté el cupatge tradicional que el fa un vi complex i gastronòmic.
L’amic Josep Maria Oliva, membre de l’equip de redacció d’aquesta revista, em parlava fa ben poc de l’expressió «llençar a la bassa», en el sentit de desprendre’s d’alguna cosa per sempre; és a dir, de llençar-la a les escombraries.
A l’espai d’exposicions del Casino, la mostra ‘Alfabet Calderer’ converteix en obra gràfica de gran format l’escriptura de Lluís Calderer, l’envolta dels artistes amb qui havia col·laborat i ens l’explica des de Manresa i en el món, local i universal sempre, mestre, poeta, savi.
Els grans àpats es culminen amb un brindis. Quan obrim una ampolla d’escumós els sentits afloren i formen un ambient de joia. Al voltant de la taula es crea un ambient màgic envoltat dels records amb la companyia dels que més estimem.
L’assagista, poeta i editor manresà Carles-Jordi Guardiola em fa arribar l’observació que la seva mare, nascuda el 1901 filla de les Escodines –com també els seus pares Josep Noguera Manubens i Antònia Puig Martí– feien servir habitualment el mot "relleus" per indicar el que havia quedat dels àpats i es podia –i s'havia– de reaprofitar. El mot no és al diccionari normatiu (DIEC), però sí que el recull el diccionari Alcover-Moll, que descriu com a «deixalles de menjar» i el situa en comarques com la Cerdanya, el Ripollès, Plana de Vic o Pla de Bages.
Una vegada conclòs l’Any Saramago, parlem amb Joan Morales, estudiós de la figura i l’obra del novel·lista portuguès, sobre el qual acaba de publicar "Entre Barcelona i Saramago".