Un sistema hipercentralitzat, invisible i allunyat és psicològicament anestèsic.

És un indret fins fa poc no gaire conegut, tot i que darrerament ha calgut regular-lo per l’afluència de persones d’arreu de Catalunya.

Educar ambientalment vol dir aprendre a pensar críticament. Vol dir acceptar que no hi ha neutralitat quan parlem de territori, d’aigua, d’energia o de vida.

Durant de la Festa de la Verema es va inaugurar a Artés la Ruta Matacans, un itinerari circular a peu per la rodalia de la vila.

A la urbanització de les Brucardes hi ha un camí que recorre part del seu perímetre, una ruta fàcil i segura, de notable interès geològic i amb unes magnífiques vistes.

El sentit de meravellar-se davant d’allò que és desconegut de la natura.

Parlem en aquesta ocasió d’un paratge excepcional del Solsonès i alhora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, l’anomenada roca de Canalda.

Entre el Vallès i el Bages, Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’alça com un massís que sembla etern.

En aquesta ocasió ens centrarem en un parell d’indrets molt propers entre si, ja que es troben a menys d’un km l’un de l’altre. Tots dos es situen prop de la població de Peramola, a mig camí anant cap a Cortiuda, a menys de 2 km del primer poble esmentat.

Els arbres són sorprenents, com a organismes individuals o com a població.

Quan escric «Natura urbana» al Pou no busco una postal, sinó una manera de mirar.

La vall de la riera de Malrubí és una de les més interessants del Geoparc, ja que l’acció de les seves aigües ha excavat la riba dreta formant un seguit de cingleres, totes diferents, que constitueixen un veritable llibre obert de geologia.

Mura és un municipi amb un patrimoni geològic i històric de gran interès. Proposem fer-hi un passeig per un itinerari curt i planer fins al molí del Mig, que ens permetrà observar elements geològics interessants i conèixer l’aprofitament tradicional de l’energia de l’aigua.

La literatura de natura –nature writing en anglès– es consolida a Anglaterra a finals del segle XVIII, quan Gilbert White publica The Natural History of Selborne (1789). Obra epistolar que converteix l’observació d’ocells, plantes i fenòmens meteorològics d’un poble de Hampshire en lectura popular. El volum, que es manté de manera contínua en catàleg, inaugura una tradició que, al cap de pocs anys, seguirà amb William Bartram als Estats Units i John Clare a Anglaterra, i culminarà al XIX amb Henry David Thoreau, amb el clàssic Walden o la vida als boscos.

Avui ens centrem en un indret força desconegut, que no es troba a la Catalunya Central, sinó a les terres de Ponent, al bell mig de la Noguera.

Fa uns dies, a tocar del camí de la Séquia, vaig veure una parella que caminava molt a poc a poc. No parlaven. S’aturaven sovint, tocaven les fulles d’un lledoner, oloraven l’aire, tancaven els ulls.

Arribant a Sallent des del sud és molt visible un turó coronat per l'església rodona de Sant Sebastià, perfectament restaurada i declarada bé cultural d'interès nacional.

Davant la crisi ecològica, econòmica i social que travessem, cada cop més gent sent que cal una altra manera de viure.

Aquesta vegada ens centrem en un indret que no és gaire conegut, situat a l’Alt Urgell, en l’actual terme de Fígols i Alinyà.

El biòleg Jacques Monod (1910-1976), l’any 1970, escriu l’assaig titulat «L’atzar i la necessitat».

La imatge mostra un talús de la carretera de Can Maçana i ens serveix d’exemple d'uns elements geològics que veiem en molts llocs del Geoparc i que s'anomenen «paleocanals».

Cada arruga, cada nus, cada esquerda que serpenteja per aquesta escorça és una història gravada en fusta viva.

Aquesta vegada hem escollit un indret de l’Alt Urgell, poc conegut, concretament del municipi de Coll de Nargó, tot i que situat a tocar del terme de Montanissell, incorporat a l'anterior, i prop del poblet de Sallent de Nargó.

La naturalesa desperta emocions en tots els éssers humans, però no tots reaccionem de la mateixa manera davant dels mateixos paisatges o fenòmens naturals. Hi ha emocions que semblen universals i altres que depenen de l’experiència i la sensibilitat de cada persona.

Pujant a Montserrat per carretera des de Monistrol, passat l'anomenat revolt de la Paella, es veu a pocs metres una antiga teuleria, situada en un indret de gran interès, que explica un episodi remarcable de la història geològica d'aquesta muntanya.

Al pla de Bages, on el paisatge es vesteix de tons suaus i el silenci s’entrelliga amb el vent, les poques oliveres (Olea europaea) que queden s’alcen com a testimonis vius de la història i la cultura d’aquesta terra.

Ens centrarem en un indret del Solsonès, situat prop de Cambrils, dintre del terme d’Odèn, que es troba dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diferents municipis d’aquesta comarca i d’altres de l’Alt Urgell i de la Noguera.

S’ha investigat com l’estètica de les espècies amenaçades pot influir en el suport del públic cap a la seva conservació.

La font del Molí de Can Ferreres d'Artés és un agradable indret amb un notable interès geològic, ja que al costat mateix de la font veiem un bonic plec originat pels darrers moviments de formació del Pirineu, que van afectar el centre de Catalunya i van plegar els materials que hi havien sedimentat abans.

L’energia que capturen les plantes del Sol no és poca, representa sis vegades el consum energètic anual dels humans.