Es tracta d’uns relleus abruptes que són poc coneguts. Aquesta serra s’estén al nord del poble de Cortiuda, del municipi de Peramola, fins al sud del llogaret de Sant Romà de Valldarques, del municipi de Coll de Nargó, i a llevant de Gavarra, també del terme de Coll de Nargó. És un relleu prominent, a la comarca de l’Alt Urgell, just a la frontera del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu (al qual pertany el terme de Peramola) i del Geoparc Orígens (del qual forma part el de Coll de Nargó). Geològicament són uns dels relleus del que ara anomenem Pirineu Meridional (antigament i també ara, per a alguns autors, anomenat Prepirineu). Concretament, és una de les alineacions del mantell del Montsec, un dels més importants del Pirineu Meridional, que més al nord, a sallent de Montanissell (del terme de Coll de Nargó) és encavalcat pel mantell de Bóixols, dintre del Geoparc Orígens.
Constitueix un relleu allargassat de direcció WSW-ENE, en part continuació de la serra del Montsec (que té una direcció quasi W-E). Aquesta serra, té la seves màximes alçades a lo Coscollet (amb 1.610 metres), al tossal de l’Obaga de la Font (amb 1.592 metres) i al tossal de Remolins (també de 1.592 metres). Els dos primers al terme de Peramola, mentre que el tercer és fronterer amb el terme de Coll de Nargó.
Es podria considerar que aquesta serra continua cap a la serra del Turp (de 1.621 metres), separada de la serra d’Aubenç pel Segre, i formen entre les dues l’estret d’Esplovins. Precisament, el Turp, del qual parlarem un altre dia, és el límit oriental del mantell del Montsec. A la serra hi afloren fonamentalment materials carbonatats, d’aquí la seva prominència i el relleu tan escarpat. Molt sovint, aquests materials carbonatats són calcàries; tot i que també predominen les calcàries dolomítiques i les dolomies (riques en magnesi). Aquests materials són quasi exclusivament del Cretàcic Superior, d’una antiguitat entre 85 i 66 milions d’anys. Els millors accessos per arribar als indrets més elevats (en especial cap a lo Coscollet), cal fer-los des de Cortiuda. També es pot accedir des de Sant Romà de Valldarques i des de les Masies de Coll de Nargó, a través de la serra d’Aubàs, arribant al tossal de Remolins.
Nom del paratge: Serra d’Aubenç. Situació: Termes municipals de Peramola i Coll de Nargó (Alt Urgell). En el primer cas, es situa prop de Cortiuda, dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. I en segon cas, pel que fa al terme de Coll de Nargó, prop de Gavarra i del Collaret de Sant Romà de Valldarques; i de les Masies de Coll de Nargó, dintre del Geoparc Orígens. Situació geològica: Es troba plenament situada dintre del Pirineu Meridional i forma part del mantell del Montsec. Procedència dels nom: És molt antic, possiblement preromà. Segons Joan Coromines, possiblement fa referència als seus relleus molt abruptes, en funció del fonema -enç, que segons l’autor fa referencia a aquests prominents escarpats. Materials geològics: Els materials geològics que formen els relleus del voltant, pertanyen als trams més alts i més joves del Cretàcic Superior i tenen una antiguitat d’uns 80–66 milions d’anys. Aquests materials son fonamentalment carbonatats, majoritàriament calcaris i en menor grau calcàries dolomítiques i fins i tot: dolomies. Edat de formació: Com a altres indrets, es van elevar durant el Plegament Alpí, encavalcant, més al sud, a tocar de Peramola, als mantells de les Serres Marginals Pirinenques, i més al nord pel mantell de Bóixols, prop de Sallent de Montanissell. Curiositats: Sembla que Francisco de Zamora, treballant pel rei espanyol Carles IV, va quedar impressionat pel relleu d’aquesta serra i la va descriure com una muntanya amb mil puntes capricioses.
