NATURA URBANA

Els límits del planeta

Davant d’aquest panorama, el ciutadà què pot exigir o fer?

per Ignasi Cebrian, 15 de juliol de 2026 a les 11:49 |

L’estabilitat i capacitat de recuperació dels sistemes vius de la terra es va estudiar el 2009 per un equip de 28 científics a Estocolm. Aquest equip de científics va proposar nou límits planetaris. Límits que mentre no es superéssim la Terra continuaria funcionant. Alguns límits, encara no els hem superat. El forat de la capa d’ozó ha anat desapareixent (límit 1). Gràcies a les polítiques globals que han reduït les emissions de CFC, la tendència s’ha frenat i el forat ha minvant. Un altre límit que es manté estable és l’acidificació dels oceans (límit 2), un 30% del diòxid de carboni que els humans produïm en cremar els combustibles fòssils és dissol al mar.

Un altre grup de límits, superats, ens fa anar per mal camí, entren en una franja de risc baix per als humans. Al canvi climàtic, com a límit (3), ja hem entrant en la franja de risc des que es van superar les 340 ppm de diòxid de carboni a l’atmosfera. També suposa un risc l’excés d’aerosols a l’atmosfera (límit 4). La crema de combustibles fòssils ha provocat una càrrega de substàncies aerosols a l’atmosfera, encara no sabem prou bé les conseqüències que això tindrà. També hem superat el límit (5) del bon ús del sòl: molt sòl natural l’estem transformant en sòl agrícola i ramader i una altra part l’estem ocupant amb urbanitzacions i carreteres, fet que repercuteix sobre la biodiversitat global.

Altres límits superats suposen un risc alt per a nosaltres. La quantitat de substàncies amb components tòxics no para d’augmentar (límit 6): metalls pesants, hidrocarburs, nano i microplàstics, que contribueixen a la pol·lució química global. També hem alterat (límit 7) considerablement el cicle del fòsfor i el nitrogen, elements clau en agricultura, un 60 % d’aquests elements acaba al mar, no els reciclem. El cicle de l’aigua (límit 8) també s’ha vist clarament afectat pel canvi climàtic i per les alteracions dels altres límits.

Finalment, el límit superat amb escreix i que suposa un risc molt alt per als humans és el del trencament de la integritat biosfèrica i el de la pèrdua de biodiversitat (límit 9). Perquè la biosfera funcioni necessita els organismes i darrerament moltes espècies, més d’un milió, es troben en perill d’extinció i moltes altres ja han desaparegut. Davant d’aquest panorama, el ciutadà què pot exigir o fer? Poca cosa, només demanar als polítics i gestors que facin cas als científics que porten molts anys explicant què hem de fer.

 

Arxivat a:
Paisatge, IGNASI CEBRIAN
Participació