El sentit de la meravella

Fa uns 60 anys, la biòloga Rachel Carson, coneguda pel seu gran èxit editorial i ecologista, Primavera Silenciosa, va publicar pòstumament un llibre de poques pàgines, però amb contingut senzill i clar titulat The Sense of Wonder (El sentit de la meravella). És un llibre d’experiències i reflexions sobre el sentit de meravella, admiració o qüestionament –la paraula wonder en anglès vol dir fer-se preguntes– que pot fer aparèixer l’observació de la natura en els infants. El sentit de meravellar-se davant d’allò que és desconegut de la natura. 

Passejades arran de costa de nit quan el seu nebot era molt menut buscant crancs amb una llanterna compartint la fascinació per la natura que massa sovint deneguem als nostres infants perquè ens incomoden: són llocs perillosos, s’embruten i embruten. O caminades pels boscos de Maine mentre plovia i amb forta boira ben equipats amb impermeables, amb l'emoció de veure una guineu o un cérvol. Tot plegat, estar receptiu al que passa a la natura. Carson deia que és sempre millor preparar el camí d’allò que l’infant vol conèixer que donar-li una pila de dades que els farà empatxar. Segur que és meravellós observar unes formigues que fan d'agricultores de fongs o que unes altres munyen uns pugons o veure una planta que té una flor que fa 1 metre de diàmetre, pesa 11 kg i fa olor de carn podrida. Tot això és més espectacular que meravellós.

Quan parlem de meravella o admiració ens referim a la que sorgeix davant la natura més petita o insignificant, com per exemple descobrir una senzilla fulla de planta desconeguda o la troballa d’una nou animal dins d’una bassa. Cal educar la mirada de l’infant en aquesta direcció seguint aquest camí per aconseguir que es faci preguntes sobre com és i com funciona la natura. Els infants veuen la natura com un misteri i fàcilment a partir d'aquí si potenciem la seva atenció aconseguirem aquest moments de meravella. 

I no cal ser infant per admirar-se. Carson ens ho deixa molt clar: “Aquells que habiten, tant si són científics com profans, entre les belleses i els misteris de la Terra, no estan mai sols ni cansats de la vida. Siguin quines siguin les molèsties o les preocupacions de la seva vida personal, els seus pensaments poden trobar camins que condueixen a una serenor interior i a un entusiasme renovat per viure”.