Forma part del projecte de les Vies Blaves de la Diputació de Barcelona, un itinerari de cap a cap del Llobregat. Recomanem començar el recorregut a la confluència dels carrers Cau de la Guineu i Riu d’Or; prop d’aquí hi ha les pintures rupestres de les quals vam parlar al Pou núm. 371, de gener del 2021. El camí de ronda baixa pel costat de la tanca de la darrera casa, està indicat i tota l’estona segueix proper a la urbanització i passa pel caire del vessant abrupta de la dreta del Llobregat. La llera actual és a 80 metres sota nostre, però fa menys d’un milió d’anys el riu passava per aquí; evidentment el relleu ha canviat molt a causa de centenars de milers d’anys d’erosió. Aquí el curs del riu és tranquil, embassat per la resclosa que desvia l’aigua cap a la central de les Marcetes.
Seguint el camí trobem una gran esplanada, a sota mateix hi ha la font de la Tolega, documentada des de l’Edat Mitjana, és un racó molt agradable que va ser restaurat el 2009 per iniciativa d’uns estudiants. Aquesta font abastia d’aigua la casa de les Brucardes, que la utilitzava per a ús domèstic, abeurar el bestiar i rentar la roba, com demostra el magnífic safareig que hi ha al costat. El pas pel camí permet observar còmodament interessants afloraments de roques, en què s’alternen margues, argiles, gresos i algun microconglomerat. Es van originar a partir de fangs, sorres i graves que es van anar dipositant aquí a finals del període Eocè, quan la zona era en un antic mar que estava a punt de desaparèixer. En efecte, poc després –geològicament parlant– es va tancar la comunicació entre l’oceà Atlàntic i aquell mar, que es va anar reduint a causa de l’evaporació i aviat aquesta zona va quedar emergida, mentre s’anaven dipositant gruixudes capes de sal un xic més enllà, cap a l’actual Sallent. Per aquesta zona trobem de tant en tant acumulacions de còdols que formen part de la terrassa fluvial de les Brucardes, explotada fa anys com a gravera. Són sediments geològicament recents, dipositats pel Llobregat quan passava per aquí. Des del camí podem veure el pont de les Generes, al costat mateix de la riba rocosa, on hi ha la popular font dels Burjons (El Pou 402, novembre de 2023). Quan trobem la rotonda final del carrer dels Burjons ja es pot tornar a l’inici. És millor refent el camí que anant pels carrers, així no cal trepitjar asfalt.
Nom del paratge: Camí de ronda de les Brucardes. Origen del nom: El nom originari de les Brucardes era el mas Brucart i devia ser el nom del seu fundador o dels primers propietaris. Està documentat des del segle XII. Situació i accés: El sender recorre el perímetre de la urbanització de les Brucardes per la seva vora sud. Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre. Importància geològica: El camí ens permet veure el congost que forma el Llobregat i la seva dinàmica fluvial, i observar còmodament afloraments variats de roques característiques de l’Eocè marí. Materials geològics: La gran majoria són d’origen marí, margues i gresos de color ocre i microconglomerats. També s’observen algunes graves que formen part d’una terrassa fluvial del Llobregat quan la llera passava per aquí. Edat de la formació: Aquests materials es van dipositar aquí a finals de l'Eocè, fa a l’entorn de 36 Ma. Les graves les va deixar aquí el primitiu Llobregat fa menys d’un milió d’anys.
