El 31 de desembre de 2024 constaven 184 espais PEIN, amb 1.027.939 hectàrees terrestres i 85.637 hectàrees marines, i la Xarxa Natura 2000 tenia 118 espais, amb 1.119.847 hectàrees. Tot plegat una de cada tres hectàrees té alguna figura de protecció. Però, la pregunta clau és, en quin estat es troben aquest espais? Ens preocupem prou d’aquest gran jardí?
La normativa, europea, estatal i catalana resumeix en tres criteris com ha de ser la correcta gestió dels espais naturals. El primer criteri és una aprovació legal. Declaració com a parc/ENPE, inclusió PEIN, a la Xarxa Natura 2000, com a zones especials de protecció… El segon, el desplegament de la gestió, l’existència d’òrgan gestor, equip tècnic, pressupost, programes anuals d’ús i gestió, plans sectorials, vigilància i actuacions. I, finalment, cal el que podríem anomenar eficàcia ecològica, la capacitat real de reduir pressions i millorar hàbitats/espècies.
Tenint present aquest criteris podem dir que, en termes de designació legal d’espais (primer criteri), Catalunya ha fet una part molt important dels deures: ha delimitat espais i els ha incorporat al PEIN (Pla d’Espais d’Interés Natural). Pel que fa al segon criteri, la Generalitat defineix els plans de protecció del medi natural i del paisatge (PRUG) com l’instrument de protecció, ordenació i gestió dels espais naturals protegits: han de fixar objectius, regular usos del sòl, aprofitaments, ús públic, zonificació, connectivitat i mesures de conservació. Però és sabut que més del 80% dels espais naturals de protecció especial no tenen PRUG, tot i que són eines bàsiques per passar de la protecció legal a la gestió efectiva, és a dir tenir una bona eficàcia ecològica (el tercer criteri): menys pressions i millores ecològiques. L’objectiu legal no és només “tenir espais protegits”, sinó mantenir o restaurar l’estat favorable de conservació. I aquí els indicadors són preocupants. Estem perdent biodiversitat
Com a conclusió, res de nou, Catalunya compleix força bé la fase de declaració i delimitació dels espais naturals i disposa d’alguns instruments generals de gestió. Però no es dona l’acompliment material de la llei, perquè molts espais no tenen una planificació operativa prou desplegada, la gestió activa és insuficient, falten recursos humans i econòmics, i els indicadors de biodiversitat continuen mostrant regressió. Hi ha xarxa legal, però no sempre hi ha prou xarxa funcional.
