El paisatge que envolta Santa Maria d’Oló és espectacular i té una gran diversitat geològica que està relacionada amb l’existència d’un bray, un fenomen geològic poc habitual que es defineix com un plec anticlinal esventrat per l’erosió, de manera que el que seria la part més alta del plec ara és una vall. Es considera que el bray d’Oló es va formar a partir d’una riera que hi passava fa milions d’anys, el Pirineu estava en les darreres fases de la formació i en aquella època hi va haver alguns moviments que van plegar les roques en diversos llocs. A la Catalunya central la sal que hi havia al subsol va actuar com a lubricant i va facilitar el lliscament de les capes superiors i la formació de plecs, un dels quals passava per l’actual Oló. El plec era del tipus anticlinal, o sigui, més aixecat del centre que de les vores, i es va formar just per on passava la riera, però com que el plec pujava molt lentament la riera no es va desviar, simplement compensava el lent aixecament aprofundint la seva llera sense canviar de lloc. Així es va formar el bray, una vall excavada en un anticlinal del qual el serrat del Segimon forma part. Cal tenir en compte que l’eix d’un anticlinal, anomenat xarnera, és justament la zona més erosionable del plec, ja que és on les roques han estat, per dir-ho d’alguna manera, més turmentades, i ha esdevingut una zona de debilitat on s’acarnissa l’erosió.
El vessant de ponent del serrat del Segimon és tot un espectacle geològic, forma part del vessant sud del plec que va donar lloc al bray, i està molt erosionat. Queden a la vista uns estrats fortament inclinats i amb plecs secundaris i hi predominen els colors vermells característics de la Formació Artés. Per facilitar l’observació d’aquest indret singular, fa uns anys es va condicionar un mirador i el seu corriol d’accés. Aquest serrat és al flanc sud del plec, i l’eix de l’anticlinal coincideix amb la vall oberta per la riera d’Oló, que contemplant el serrat des del mirador queda a la nostra esquerra. Si visitem aquest indret no ens podem perdre la Salada, una petita surgència que hi ha a la part baixa del torrent. Aquesta font salada dona nom a l’indret. L’aigua que brolla de la llera del torrent té una elevada concentració de sal i és el medi on viuen uns bacteris que obtenen energia de la transformació de les sals de ferro presents a l’aigua. El resultat és un vistós color ataronjat.
Nom del paratge: Mirador del serrat del Segimon. Situació geogràfica i accés: Cal sortir del centre de Santa Maria d’Oló baixant pel carrer Josep Sauleda fins a baix de tot, on comença el camí rural asfaltat que ens portaria a Sant Joan d’Oló, que hem de seguir. Es travessa el pontet del torrent Salat i al costat de primer revolt comença un camí a l’esquerra anomenat la Salada Vella, que puja pel flanc de la costa. A uns 100 m podrem veure el vessant abrupte del serrat del Segimon des del mirador protegit per baranes i equipat amb un plafó informatiu. Procedència del nom: Segimon és un nom d’home força popular en altres temps. Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre, dins de la unitat anomenada Formació Artés. Importància geològica: Aquest bray és l’únic del Geoparc, amb paratges espectaculars i de gran valor didàctic. Materials geològics: Els materials predominants són les margues i gresos rogencs de la Formació Artés, també hi ha un petit aflorament de materials de la Formació Súria al peu del serrat, a tocar la Salada. Edat de la formació: Les roques d’Oló procedeixen de sediments dipositats a l’Eocè Superior, a l’entorn de 35 milions d’anys enrere. El plec es va formar uns milions d’anys més tard, i l’erosió que configura el relleu actual fa milions d’anys que dura i continua avui. Curiositats: Al subsol d’Oló hi ha la mateixa sal que a Sallent o a Súria, que aquí és a prop de la superfície a causa de la formació del plec i la seva erosió.
