La muntanya del Castellet, que dona nom a Sant Vicenç, està tallada a la seva vessant nord en un espectacular cingle excavat per la riera del Castellet en què podem llegir un capítol de la història geològica d’aquest sector de la Catalunya central. Totes les roques del Bages són sedimentàries, o sigui que es van formar a partir de materials acumulats al fons marí o en un altre lloc, cada arribada de sediments es dipositava al damunt dels que havien arribat anteriorment, de manera que les capes de sota són les més antigues i tot pujant anem avançant en el temps. Fa entre 35 i 40 Ma un petit mar allargat i obert a l’Atlàntic arribava fins a Collsacabra, l’actual Bages hi era de ple, però la costa sud no era gaire lluny, on ara és el Vallès i el Penedès hi havia muntanyes d’on baixaven rius torrencials que arrossegaven molts sediments i els acumulaven a les desembocadures formant grans ventalls al·luvials, aquests dipòsits de sediments són ara muntanyes, un d’ells és ara Montserrat. Els materials més pesats com les graves quedaven arran de costa, mentre que les sorres eren mogudes per ones i corrents i podien sedimentar mar endins, i les argiles encara arribaven més enllà. El balç del Castellet ens ho explica clarament. A la part baixa del cingle s’observa un gruix important de margues blaves, una roca tova que s’erosiona amb facilitat i on l’aigua hi excava xaragalls; no presenta formes gaire abruptes, ja que s’erosiona fàcilment per la seva consistència friable. Aquesta part del balç es correspon amb les veïnes Muntanyes Russes, excavades en el mateix material. Les margues blaves es van formar a partir de l’argila que sedimentava pausadament en un fons marí tranquil i poc oxigenat. El ventall al·luvial de Montserrat encara era lluny però guanyava terreny.
Per damunt de les margues blaves hi ha un canvi: el cingle és més vertical i s’hi observen estrats de pedra sorrenca formada a partir de sorra consolidada per carbonat de calci; el ventall al·luvial de Montserrat estava creixent, la línia de costa s’apropava i la sorra, moguda per ones i corrents, ja arribava aquí, però no sempre: en èpoques plujoses amb riuades o de mar moguda, arribava sorra, mentre que en temps calmat tan sols arribava argila, com abans. Aquesta alternança en la sedimentació la veiem al cingle: nivells de pedra sorrenca s’alternen repetidament amb els de marga. Passava el temps i anava augmentant l’arribada de sorra, de manera que cap al cim de la muntanya els estrats de pedra sorrenca són molt gruixuts i les margues són escasses. Justament sobre la pedra sorrenca que corona el cim es va construir el Castellet i el seu conjunt monumental, un indret de gran interès històric, geològic i paisatgístic, que cal visitar.
Nom del paratge: Balç del Castellet. Situació: És a prop de Sant Vicenç de Castellet, a la riba dreta de la riera de Castellet. S’hi va des del barri de la Farinera, seguint el carrer del Clot del Tufau, que continua com una petita carretera i a poca distància veurem l’imponent balç. Procedència del nom: Al cim de la muntanya hi hagué un castell i no devia ser gaire gros. El Castellet ha donat nom al balç i a la riera, que al segle XIX s’anomenava riu d’Escales. Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre. Importància geològica: Observant les roques del cingle es pot llegir el passat geològic del sud del Bages, concretament el procés d’arribada de sediments procedents del ventall al·luvial de Montserrat, a finals de l’Eocè. Materials geològics: Margues blaves formades per argila i una certa proporció de carbonat de calci que li dona consistència. Gresos de color ocre, roca formada per sorra consolidada també per carbonat de calci que actua com un ciment natural; és una roca força dura, de bon treballar. Ambdues roques són d’origen marí. Edat de la formació: Eocè superior, fa a l’entorn de 38-40 Ma. La formació del cingle és geològicament recent. Curiositats: A Sant Vicenç diuen que quan el balç del Castellet es veu moll és senyal de pluja, no hem aclarit si vol dir que plourà o que ha plogut.
