
Es tracta d’un indret realment excepcional, situat entre les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès, dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. Concretament, parlarem de l’anticlinal d’Oliana, un dels indrets més espectaculars del parc. Aquest important accident tectònic, es situa fonamentalment dintre dels termes de Peramola i d’Oliana, de la comarca de l’Alt Urgell. Tot i això, també s’estén pel terme d’Odèn, de la comarca del Solsonès, ja que el llogaret de la Valldan, situat al bell mig d’aquest anticlinal, a poca distancia d’Oliana, hi pertany, com també el llogaret de la Móra Comdal. Geològicament, és un lloc excepcional, ja que es troba entre dues de les tres unitats geològiques que constitueixen el sòl i el subsol del nostre país, al contacte entre la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre) i el Pirineu. De fet, es troba a la primera unitat geològica, però dintre del que sovint s’anomena Avant País Plegat, la zona de la depressió, plegada per l’empenta pirinenca. El que ha fet aquesta empenta es comprimir, fins a cert punt, els materials de la depressió, aixecant un plec, un anticlinal. De fet, així s’ha format aquesta estructura, donant lloc a un dels plecs més espectaculars del parc i també del conjunt de tota Catalunya.
L’espectacularitat queda arrodonida, si considerem que al nucli de l’anticlinal hi afloren un conjunt d’estats de vistosos colors blau-grisencs, les denominades margues d’Igualada o margues de Bagà. Són uns nivells d’origen marí, d’aquí el seu color característic. Aquests materials són de l’Eocè i tenen uns 50 milions d’anys d’antiguitat. Però questa espectacularitat creix com a conseqüència dels vistosos xaragalls desenvolupats sobre aquests materials tous. Aquests xaragalls han conduït a la formació d’unes vistoses barrancades. No es gens d’estrany que aquest conjunt sigui conegut molt sovint amb el sobrenom de la costa bonica, ja que es difícil trobar indrets tan espectaculars. Per d’altra banda, tot aquest conjunt, cap al Nord, es troba per sota de la serra de les Canals, que ja vam tractar en un altre article.