INDRETS

L’anticlinal d’Oliana i la costa Bonica

Aquest important accident tectònic, es situa fonamentalment dintre dels termes de Peramola i d’Oliana, de la comarca de l’Alt Urgell.

per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló, 12 d'agost de 2026 a les 09:41 |

Es tracta d’un indret realment excepcional, situat entre les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès, dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. Concretament, parlarem de l’anticlinal d’Oliana, un dels indrets més espectaculars del parc. Aquest important accident tectònic, es situa fonamentalment dintre dels termes de Peramola i d’Oliana, de la comarca de l’Alt Urgell. Tot i això, també s’estén pel terme d’Odèn, de la comarca del Solsonès, ja que el llogaret de la Valldan, situat al bell mig d’aquest anticlinal, a poca distancia d’Oliana, hi pertany, com també el llogaret de la Móra Comdal. Geològicament, és un lloc excepcional, ja que es troba entre dues de les tres unitats geològiques que constitueixen el sòl i el subsol del nostre país, al contacte entre la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre) i el Pirineu. De fet, es troba a la primera unitat geològica, però dintre del que sovint s’anomena Avant País Plegat, la zona de la depressió, plegada per l’empenta pirinenca. El que ha fet aquesta empenta es comprimir, fins a cert punt, els materials de la depressió, aixecant un plec, un anticlinal. De fet, així s’ha format aquesta estructura, donant lloc a un dels plecs més espectaculars del parc i també del conjunt de tota Catalunya.

L’espectacularitat queda arrodonida, si considerem que al nucli de l’anticlinal hi afloren un conjunt d’estats de vistosos colors blau-grisencs, les denominades margues d’Igualada o margues de Bagà. Són uns nivells d’origen marí, d’aquí el seu color característic. Aquests materials són de l’Eocè i tenen uns 50 milions d’anys d’antiguitat. Però questa espectacularitat creix com a conseqüència dels vistosos xaragalls desenvolupats sobre aquests materials tous. Aquests xaragalls han conduït a la formació d’unes vistoses barrancades. No es gens d’estrany que aquest conjunt sigui conegut molt sovint amb el sobrenom de la costa bonica, ja que es difícil trobar indrets tan espectaculars. Per d’altra banda, tot aquest conjunt, cap al Nord, es troba per sota de la serra de les Canals, que ja vam tractar en un altre article.

Nom del paratge: Anticlinal d’Oliana; tot i que alguns des seus sectors reben el sobrenom de costa Bonica. Situació: Aquest lloc es situa a cavall de tres municipis, de dues comarques. Dintre de l’Alt Urgell, s’estén pels municipis d’Oliana i de Peramola; tot i que els indrets més septentrionals de Bassella també formen part de l’anticlinal. També s’estén pel Solsonès, concretament pel terme d’Odèn, pels llogarets de la Valldan i de la Móra Comdal. Precisament, els indrets més espectaculars es troben prop de la Valldan. Tot i ser de dues comarques diferents, aquest indret es troba totalment dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. Situació geològica: Tot i ser dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), es situa al contacte amb el Sistema Pirinenc, concretament amb el denominat Pirineu Meridional. Procedència dels nom: El nom de l’anticlinal fa referència a la localitat de l’Alt Urgell que es troba al seu costat. El sobrenom de costa bonica fa referència a l’espectacularitat dels seus materials, d’un color gris-blavós; i també dels espectaculars aixaragallaments desenvolupats, que han conduit a la formació d’uns barrancs profunds. Materials geològics: Els materials geològics que formen aquests afloraments són unes margues (o calcolutites), unes roques compostes d’argila i de carbonats calcaris. Aquestes roques tenen un clar origen marí i els colors gris-blavosos, així ho indiquen. Pertanyen a l’Eocè i tenen una edat aproximada d’uns 50 milions d’antiguitat. Edat de formació: Aquesta estructura es va formar fa uns 35–45 milions d’anys. Curiositats: Entre aquests materials es troba una abundant fauna paleontològica, especialment de gasteròpodes i d’eriçons. Tot i així, cal recordar que no es poden recol·lectar fòssils. En tot cas, es poden fotografiar.

 

Participació