Amb el pas dels anys, la il·lustració, com la majoria de treballs eminentment manuals, ha adquirit un alt grau de mecanització i s’ha emparentat cada cop més amb els principis de la fotocomposició, el disseny gràfic i fins i tot la pintura.
Recuperar la memòria de 1975 podria quedar en un exercici nostàlgic d’aquell darrer any del franquisme on, suposadament, tothom ja se sentia demòcrata i donava la dictadura per amortitzada.
El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
El retrat des dels núvols del terme de Manresa en diferents etapes dibuixa els engranatges que articulen la vida quotidiana i el batec general de la ciutat al compàs de les activitats econòmiques i socials.
Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.
Durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
Des d’El Pou de la gallina aquest estiu us proposem una oferta de proximitat que no té més risc ni trasbals que les ganes de caminar i descobrir l’entorn.
Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.
Parlem d’una sèrie de tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.
En els últims anys, la tecnologia ha permès convertir en una mica més reals les fotografies i les imatges enregistrades a l’època en què el món quedava retratat en blanc i negre.
Arribar a la publicació de 400 edicions al llarg de 36 anys i mig és motiu d’orgull. L’empresa mensual no és gens fàcil si tenim en compte que l’engranatge que fa possible l’edició del Pou no és professional, no té afany de lucre i persisteix en l’esperit fundacional de ser «una veu independent a Manresa».
En aquest número anirem més enllà del tòpic. Veurem com les mascotes –concretament els gossos– van camí de ser més que els millors amics dels amos. De caràcters de peluts n’hi ha tants com de persones –infinits– i de retorns emocionals cap a aquells qui els cuiden són també innombrables, emotius i sorprenents. Tants, que fins i tot la televisió pública catalana va plantejar, en un documental, que moltes parelles prefereixen l’adopció de gossos a ser pares o mares d’una criatura. El debat està servit.
"De Madrid, al cielo", l’expressió que, durant anys, ha volgut constatar –tot i les contradiccions al voltant de l’origen– que la capital d’Espanya és un punt de trobada universal de gent vinguda d’arreu i, probablement, és –o era– la ciutat menys espanyola de les ubicades dins de l’antic regne de Castella.
En l’àmbit de la restauració, hi ha brames que difícilment se superen. Si corre la veu que un establiment és car, brut, té producte de mala qualitat o serveix lent, és complicat capgirar la tendència. La campanya d’una part dels partits que es presenten a les eleccions municipals d’aquest maig explota, en clau manresana, algunes d’aquestes brames. I, com l’essència de moltes d'elles, la base d’alguns argumentaris és real.
El cant i, per extensió, la música té una bona pila de dimensions. Artístiques, expressives i creatives, però també espirituals, sensorials, emocionals o terapèutiques. La confecció de cors, amb les veus humanes de diferents colors i textures de mostrari, com ho són les tecles del piano o els tubs d’un orgue, és antiquíssima i ha estat motiu d’unió en festes i celebracions, i també eina de compàs –mai tan ben dit– de tasques quotidianes.
Manresa, és ben poc sabut, va ser un dels primers municipis catalans a tenir un cos de bombers, fa 170 anys. Potser els dos grans incendis que té documentats la ciutat en les últimes tres centúries van ser una advertència per a la posteritat. Moltes finques del barri Antic, a més, encara conserven la placa corresponent a la façana que garantia l’actuació en cas de foc o qualsevol emergència.
