Hi ha generacions que neixen dins d’un món i n’estrenen un altre. No per decisió pròpia, sinó per haver arribat just a temps a una frontissa invisible: aquell instant en què el món comença a parlar amb una altra gramàtica. Són els qui van créixer llegint Harry Potter, una saga literària d'un èxit extraordinari que l'any vinent complirà trenta anys i que va multiplicar l'impacte encara més quan va arribar a la gran pantalla. Són els qui van madurar amb històries sobre passadissos secrets, mapes que ho veien tot i objectes capaços de vèncer la distància. I ho feien mentre el món real començava a adquirir, sense saber-ho, atributs que fins aleshores només pertanyien a la màgia, a la fantasia. Internet va aparèixer així: no només com una eina, sinó com una forma nova de travessar murs, d’alterar el temps, de fer present allò que era lluny. Una màgia sense vareta, però amb conseqüències irreversibles. Aquella generació va aprendre a esperar abans de saber-ho tot. A viure amb un peu en la lentitud de les cartes, els llibres gruixuts, les cues, el silenci, i l’altre en una acceleració que tot just començava.
Va passar del món tancat i comprensible de l’analògic a un univers expansiu, connectat i inestable, on el poder circula de manera invisible i les regles es reescriuen constantment. El pas, però, també va comportar pèrdues, desconcert i una sensació persistent d’haver deixat enrere un lloc que ja no tornarà a existir de la mateixa manera. Avui, quan la tecnologia ja no sorprèn i la connectivitat és tan omnipresent que sembla natural, val la pena recordar aquell moment fundacional. No per nostàlgia, sinó per lucidesa. Per entendre que cada canvi d’època crea els seus propis llenguatges simbòlics, i que la màgia, al final, no desapareix: simplement canvia de forma. El veritable repte no és tornar a travessar el llindar, sinó aprendre a viure amb consciència en el món que hi ha a l’altra banda. I fer servir les paraules amb la saviesa d’Albus Dumbledore —personatge fetitxe de Harry Potter: "Les paraules són, en la meva no tan humil opinió, la nostra font de màgia més inesgotable. Capaces tant d'infligir mal com de posar remei".
