Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
Ja queda clar que les sensacions no deuen ser les mateixes, però l’emplenament de buit emocional/existencial que pot atorgar una mascota és altíssim i, com veurem, no cal que l’animal sigui de raça ni especialment educat, només cal que retorni l’afecte que se li presta... multiplicat generalment per mil, d’una manera brutalment exponencial. Potser per aquest fet, durant el parèntesi pandèmic, l’adopció i adquisició de quissos es va multiplicar. Comptar amb la seva companyia va sedar moltes pulsions i, alhora, va contribuir a obrir molts negocis.
En definitiva, mai com ara els gossos havien estat tan útils... ratllant l’àmbit terapèutic. No és pas que històricament no se n’hagi destacat les habilitats com a vigilants, protectors, juganers, afectuosos i mil altres habilitats insòlites, és que ara han adquirit, potser depassant allò que caldria d’acord amb el sentit comú d’una bona colla de ciutadans, un caràcter sanador, en casos on potser –i ja ens perdonareu la llicència– sembla que la bèstia tingui més enteniment que no pas qui la passeja. El que queda clar és que, en cada cop més llars, el gos és el més ben tractat del nucli i per qui es procura sempre que no quedi mai sol. I això que, secularment –i encara en molts punts a pagès– el gos té esperit lliure i el coneixement suficient per tornar a la casa on s’arrecera i se l’alimenta. Però, sens dubte, els quissos han anat engrandint el pes en el cor de les persones i les famílies. Mai com ara són un més. Un element aglutinador, de consens i a qui es riuen tant les gràcies com les malifetes. Augmenta indiscutiblement l’ànima canina.
Aquest és l'Editorial de la revista
El Pou de la gallina del mes de juliol-agost de 2023. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge
Gossos que ajuden persones.
