Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2 de setembre Marc Marcè va deixar la direcció del diari
Regió7 després de divuit anys al capdavant. És la primera vegada des del 30 de desembre de 1978, quan va néixer el periòdic, que el director és un periodista no bagenc. El valencià Josep Lluís Micó, pel que s’ha explicat, ha entrat amb la clara voluntat de potenciar el digital. En l’acomiadament de la direcció, no pas del diari, el Marc va agrair el mestratge del gran periodista ja traspassat, Albert Macià, que comparteixo i espero que el mitjà de comunicació homenatgi com és degut, ja que la seva mort el 2016 va esdevenir sense pena ni glòria. Marcè va ser membre de la Penya de la lleganya, ja que durant un temps li va tocar treballar de nit. Personalment, entenc que va ser una bona decisió fer-lo director. Ha treballat com a periodista que ha sabut mantenir la professió per damunt de les pressions rebudes: ha mantingut a ratlla els lobbys econòmics i sobretot, no s’ha deixat influir pels
assessors polítics que pretenien manipular informativament, pel que fa als criteris de catalanitat, pluralitat i rigorositat.
Més endavant, quan alguns periodistes van trobar feina en gabinets de comunicació, d’àmbits institucionals o econòmics, on una de les prioritats no confessades és influir en els mitjans de comunicació, em consta que no es va deixar trepitjar. Alguns m’han reconegut que mai no van ser capaços de colar-li un gol. Em sembla que és el millor reconeixement que es pot fer d’un professional del periodisme capaç de mantenir la credibilitat del seu mitjà, malgrat les pressions també en l’àmbit local, d’individus amb càrrecs o sense, que es consideren en disposició d’influir, emparant-se amb la seva suposada bona imatge. Tampoc se’n van sortir. Perquè no tot siguin flors i violes, és cert que com en qualsevol empresa, alguns companys periodistes s’han pogut sentir més o menys valorats i van haver-hi alguns petits conflictes interns. Globalment, una de les situacions més difícils es va produir en la secció d’esports, quan Francesc Dalmau per prejubilació i Xavier Prunés per malaltia van deixar l’empresa. Les diverses alternatives no van acabar de quallar. És cert que la informació esportiva de base ha perdut pes a les comarques de la Catalunya central, on s’han incrementat les informacions del Barça, que cal reconèixer que té molts seguidors al territori.
