Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A finals d’agost, l’amic Josep Tomàs Cabot va fer anys i alguns dels qui el visitem habitualment el vam anar a veure. N’ha fet noranta-quatre, que és una edat de la qual, quan s’hi arriba, val la pena presumir. I Tomàs Cabot hi arriba físicament força limitat –fa anys que no surt de casa i arrossega certes xacres que li impedeixen participar en la vida cultural de la ciutat i del país–, però mentalment lúcid, amb la capacitat íntegra de recordar anècdotes de joventut, amb la fermesa ideològica de qui sovint ha militat a contracorrent, amb la solidesa intel·lectual de qui ha acumulat un bagatge transversal i ampli, gairebé renaixentista, i amb l’ímpetu de defensar punts de vista que de vegades xoquen amb els dels seus contertulians i amics. Sempre, això sí, conserva la cordialitat del savi que se sap en possessió d’un pòsit de coneixements tan extens i rotund que els visitants, encara que no combreguem amb alguna de les seves idees, no podem més que rendir-nos a l’evidència i agrair la sort de comptar entre els privilegiats que tenim accés a un tal desplegament d’erudició i humanitat.
Periodista, novel·lista, melòman, amb un gran coneixement d’història i una sòlida formació científica, Tomàs Cabot és un espècimen únic en el panorama cultural català. L’activitat professional i els interessos particulars el van convertir en un intel·lectual capaç d’escriure biografies històriques –com la de Felip II– i novel·les ambientades en diferents èpoques i diferents espais (des de la Umbria medieval de
Bona nit, senyor hoste!, fins al món futurista de
2112, passant per l’Àustria de Schubert, la Rússia del transsiberià, els EUA d’Oppenheimer o la Catalunya de la guerra civil i la postguerra), d’introduir precises dades científiques en els seus relats (detallades descripcions d’anatomia a
L’inesperat arcàngel del matí o els tractaments psiquiàtrics
a L’últim experiment) o de recrear de manera versemblant matisos ideològics molt diversos (des dels dilemes morals i religiosos de
La Reducción, fins a l’anarquisme que professen alguns personatges de
El cercle tràgic).
L’ocasió sempre és bona per reivindicar una obra que no sempre ha estat valorada com es mereixia i recordar que la
Narrativa catalana completa, de Josep Tomàs Cabot, publicada per L’Albí, és a l’abast de tothom.
Nota: Article redactat setmanes abans de la mort de Josep Tomàs Cabot, que ens va deixar el 12 d’octubre propassat
