Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquesta societat cada cop més neuròtica, en què tot ha de ser immediat, intens i superlatiu, el llenguatge és el primer de ressentir-se’n i és també el mirall més nítid a l’hora de reflectir-ho. Fa ja molts anys que la paraula passió va perdre el sentit original quan va començar a aplicar-se a qualsevol cosa. Des d’un comerç de matalassos que anunciava la seva «passió pel descans» fins una fàbrica de botifarres que proclamava la seva «passió per l’embotit». És tot ridícul, sí, però va quallar, i ara qualsevol marca de qualsevol ram s’afanya a pregonar la seva “passió” pel que sigui. I el pitjor de tot és que ells no ho veuen que és ridícul.Dins d’aquest apartat de paraules saquejades per fer-ho tot més extrem i més cridaner, l’última incorporació, la més extenuantment repetida, és el verb arrencar. Llegiu qualsevol diari o mireu qualsevol canal de televisió i comprovareu que ara tot arrenca, i que no hi ha cap noticiari en què no pronunciïn diverses vegades l’expressió de moda. La seva sonoritat la fa tan cobejable que cap redactor es resisteix a fer-la servir per donar una falsa intensitat a qualsevol frase sense cap èpica.
Els que ja tenim una edat recordem un anunci dels anys setanta, el de les Baterías Tudor, que es publicitaven amb aquella frase que deia: «Arranque instantáneo, torrente de luz». Un eslògan que basava la força en la mateixa energia que desprenia la pronunciació, l’impacte de tantes erres. I és per aquesta necessitat d’ara de fer-ho tot tan ampul·lós, que ja res comença ni s’inicia ni engega, ara tot arrenca. Arrenca la tardor i arrenca el curs, arrenquen les rebaixes, la lliga, les sessions parlamentàries, el Festival de Cine de Sant Sebastià i les Festes de la Mercè. Res no se salva. I passa com passa amb tot, que, amb tanta repetició, la força que podria tenir aquesta paraula s’acaba desactivant i acaba cansant. O si ho voleu, per donar-hi més sonoritat i fer-ho tot més intens, acaba carregant. Estaria bé que, de la mateixa manera que es prenen iniciatives per assolir una energia o un consum més sostenibles, se’n prenguessin també per fer més sostenible el llenguatge. Abans que perdem definitivament el sentit de la mesura i no ens quedin paraules per matisar una frase perquè ja ens les hagin fet malbé totes.
