Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mes d’agost és considerat, tradicionalment, de vacances. Moltes empreses tanquen i la paralització de l’activitat, excepte a les zones turístiques, és gairebé total. En alguns àmbits, com el jurídic, no tens gaires opcions. La majoria de jutjats paralitzen l’activitat, i des de fa anys es considera judicialment inhàbil. A la mateixa Administració, és alt el percentatge dels treballadors que aprofiten aquest mes per fer vacances. Variarà en funció de les necessitats específiques de cada servei, però l’activitat es redueix també considerablement. Malgrat això, en l’àmbit administratiu, l’agost és un mes considerat com a hàbil. Vaig rebre una notificació de constrenyiment per part de l’Ajuntament de Manresa. Segons aquesta, no havia pagat en període voluntari una multa de trànsit i se’m reclamava l’import de la sanció i a més, un recàrrec per no haver-la liquidat a temps. D’entrada penses que és un error. No m’havia aturat cap agent per denunciar-me per cap infracció ni havia rebut al meu domicili cap notificació de denúncia. Convençuda dels meus arguments, vaig presentar-hi un recurs.
Però el recurs ha estat desestimat. Em responen que es va intentar la notificació a mitjans d’agost. I que en constar absent, i amb una precisa diligència, aquell mateix mes d’agost la notificació es va publicar al BOP. Notificació practicada, pura formalitat. Tan se val que es tracti del mes d’agost i que l’interessat, com en el meu cas, es trobi de vacances. Tot en regla, diuen. O no. Perquè aquesta pràctica (o mala praxi) xoca frontalment amb el dret a una Bona Administració, que no és només un enunciat sinó un dret reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i amb un corrent judicial que ja des del 2015 adverteix de la invalidesa de les notificacions practicades durant el mes d’agost de les quals no ha tingut coneixement l’administrat en considerar-lo un mes tradicionalment de descans, i la notificació per edictes un mecanisme excepcional, no una simple formalitat. Sembla, però, que l’Ajuntament de Manresa de tot això n’està al marge. Desconec si aquesta és o no una pràctica generalitzada, però no em puc estar de denunciar la formalitat que, al meu criteri, justifica l’abús. En el meu cas, m’han cobrat una sanció per una infracció de la qual desconec qualsevol detall i no me n’he pogut defensar. I amb recàrrec.
