Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El telèfon mòbil és el dispositiu que fem servir cada cop més sovint per reproduir vídeos, fer fotografies i enviar missatges, i també per informar-nos de tota mena de notícies.
Queden encara molts dies per avaluar quina és la responsabilitat política en la tragèdia dels efectes de la dana al País Valencià. En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, encara queden moltes víctimes per recomptar i els mitjans de comunicació i les xarxes socials no paren de mostrar històries que, com les inundacions que van devastar els pobles valencians, posen en escac... i mat les versions oficials que donen els governs. No és que pel món circulin milers de conspiradors. El que passa és que, amb la generalització de l’ús dels telèfons intel·ligents, cada individu esdevé un emissor d’informació mitjançant missatges de text, notes de veu, fotografies i vídeos que posen en entredit qualsevol relat oficial dels fets. Així, tothom enregistra
la seva veritat i els mitjans de comunicació han de ser molt rigorosos i estar molt ben entrenats per, davant de l’audiència, presentar els continguts d’una manera més o menys objectiva.
Si decidim informar-nos a través de les xarxes socials, el cabal d’informació és espectacular, però la possibilitat d’empassar-nos un
fake també cal que la tinguem molt present. Per això cada cop és més important que els mitjans comptin amb verificadors d’imatges i continguts per no reproduir relats esbiaixats o presentar a l’audiència informacions que, directament, són mentida. És, doncs, crucial poder separar bé el gra de la palla i servir-se només de les xarxes quan es pugui confirmar al cent per cent que allò que es mostrarà a l’audiència és totalment cert. Sovint, la manera més fàcil de verificar les informacions és parlar directament amb aquell que les difon per primera vegada, no pas amb algú que reprodueix la publicació al cap de tres dies o fent una còpia parcial i/o interessada del contingut.
Però en el cas de les inundacions al País Valencià, majoritàriament, els vídeos difosos per molts dels veïns han contribuït a copsar la magnitud de la tragèdia. De fet, tant els portals de notícies com les principals televisions han estat utilitzant imatges gravades amb dispositius mòbils per il·lustrar la força amb què l’aigua de rius, rieres i barrancs s’emportava tot allò que se li posava per davant. En aquest cas, doncs, si ens limitem a parlar d’imatges, la diferència de continguts entre les publicacions a les xarxes socials i les emeses per les grans televisions és mínima. Com que, a més, molts dels pobles continuen aïllats, la
crònica que es continua fent amb telèfons mòbils particulars resulta ser molt valuosa i els periodistes i reporters són els primers a difondre a través de la xarxa la realitat que es troben sobre el terreny.
Conscients del poder de les xarxes socials, molts mitjans de comunicació han començat a treballar-hi de bracet per difondre-hi notícies, però, sobretot, per explicar històries amb imatges gravades des d’un telèfon mòbil o utilitzant formats pensats perquè s’acabin reproduint amb la pantalla vertical del mòbil. Aquest tipus de continguts són els que actualment triomfen a les xarxes socials perquè, a més, s’ajusten a la manera de funcionar d’Instagram i, sobretot, TikTok, les finestres que més fan servir els espectadors joves per saber què passa al món.
Així, una notícia de l’abast dels efectes de la dana al País Valencià no passa gens desapercebuda en una xarxa com per exemple Instagram. Tant per la importància i la magnitud dels fets com pel poder de seducció de les imatges de les rierades enregistrades amb un telèfon mòbil. El mateix dispositiu que cada cop més sovint fem servir per reproduir vídeos, fer fotografies i enviar missatges, i també per informar-nos de tota mena de notícies.
