INNOVACIÓ I TECNOLOGIA

Compte amb el gas

Les instal•lacions de gas domèstiques i fins i tot les industrials, són netes i molt eficients. Es tracta d’una energia que ens va molt bé per fer anar calderes i cuines. Però per tots són coneguts els seus riscos, perquè en contacte amb l’aire i amb qualsevol guspira o flama inicia la seva ràpida combustió, que podria ser una explosió si la quantitat de gas present fos elevada.

per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central, 22 de novembre de 2024 a les 11:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara que els diferents gasos (natural, butà, propà...) no són per si mateixos tòxics, en respirar-los  per inhalació directa podrien provocar asfixia, en desplaçar l’aire dels pulmons. És per això que és importantíssim garantir la màxima estanqueïtat dels circuits per on el gas circula, des de la línia de la companyia al carrer fins als nostres aparells. Al gas se li incorpora un odorant en origen, que li dona la característica olor de gas, per tal que el detectem en cas de fuita. Si fos el cas, cal ventilar de seguida i tancar les aixetes de pas. D’aquestes en tenim a l’entrada dels aparells: cuina, caldera..., a l’entrada de l’habitació: cuina, galeria... i a l’entrada del nostre edifici o habitatge. Tingueu-les localitzades.
 
També cal estar atents a les males combustions que hi pot haver. Si en el procés es genera monòxid de carboni (CO) i el respirem, es combina amb l’hemoglobina de la sang i produeix hipòxia (falta d’oxigen a la sang i teixits) i ens maregem, entrem en coma i podem arribar a morir si el continuem respirant. Els aparells on té lloc la combustió han d’estar en perfectes condicions i trobar-se sempre nets, no mal manipulats i amb els conductes d’evacuació dels fums quan n’hi hagi, completament estancs.
 
Cal recordar que les diferents normatives assenyalen els usuaris o propietaris de les instal·lacions com els responsables de garantir la seguretat, i són els qui hauran d’encarregar les revisions i inspeccions periòdiques corresponents. Per a les instal·lacions de gas canalitzat habituals, cal fer revisions cada cinc anys i solen ser les empreses subministradores les que porten la iniciativa, però cal no oblidar el que hem comentat: en cas que no ho facin en serà el titular o propietari el responsable final.  És així perquè en teoria no podrien subministrar gas a una instal·lació que no compleix normativa o que no acrediti trobar-se al dia en les seves revisions reglamentaries i obligatòries, i el seu estat s’hagi subscrit com a conforme.
 

Què hem de tenir en bon estat

Claus de pas, unions, trams de flexos i ventilacions. Sobretot les ventilacions que ens eviten una concentració alta de gas davant una petita fuita i evacuarien el CO en cas d’una mala combustió. No les tapeu mai i mantingueu-les sempre netes i funcionals.
 
Per últim, com hem comentat, tingueu una revisió vigent de cada cinc anys, i entre mig no feu reformes, canvis ni alteracions que puguin afectar la seguretat de la instal·lació. En cas que sigui així, contacteu de nou amb un instal·lador acreditat.
Participació