Així que Tots Sants arriba
m’adono que em vaig fent gran,
que de la meva família
soc dels que vaig al davant;
que és cert el que diu la dita
que té més raó que un sant:
que el viure són quatre dies
i ja en portem tres i mig;
que vaig perdent energia
i se m’apaga el desig.
Tempus fugit, llei de vida.
Però fent cas d’un amic,
el seu bon consell segueixo
que m’ajuda a ser feliç.
Aquí teniu els seus versos
que us copio tot seguit.
En un món de mones,
com és aquest nostre,
la millor manera
per viure feliç
és fer-hi el que puguis
i prendre per mostra
la gent que batalla
per fer bé al país.
Ves, no t’acceleris
més del que pertoca
quan tinguis problemes
per solucionar;
fes la teva via
amb certa patxoca,
que el temps tot ho cura
o bé ho curarà.
I per poc que puguis,
pren amb alegria
el tragí que porta
viure el dia a dia,
les vint-i-quatre hores,
siguin naps o cols.
Per què amoïnar-te?
La copa ben alta!
Fes pinya amb els altres,
canta, riu i salta.
Viu la teva vida,
viu-la a cor què vols!
–I com aneu per Manresa,
pel Bages i més enllà,
des que mana el senyor Illa?
–De problemes prou n’hi ha,
alguns fàcils de resoldre
com aprendre català,
dret que té tota persona
que es vol estabilitzar.
Com pot ser que manquin places?
Que potser aquí també hi ha
més d’un governant torero?
Algú ens ho pot explicar?
