Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aprofitant que ja ha començat la temporada de bolets, m’han encarregat fer un article sobre el tema. Per fer-ho necessito algú amb expertesa i m’han recomanat parlar amb el Jubilat 1 –nom inventat per ell mateix per romandre en l’anonimat. Amb les botes de muntanya calçades, el cistell a la mà i tota la indumentària faré veure que estic a l’altura i no soc un urbanita de merda. L’expert arriba al punt de trobada, al barri de la Sagrada Família, i em sorprèn veure que va vestit com un jubilat manresà qualsevol. Ell somriu i sembla que també el sobta veure’m vestit així: «On vas, passerell? Anem a buscar bolets de quilòmetre zero, no cal tanta ximpleria, tot i que el cistell ens farà servei». Comença a caminar decidit i jo el segueixo. «Segurament em preguntaràs d’on em ve l’afició boletaire: no ve pas de família, sinó de quan vaig veure la meva primera pensió de jubilació ingressada al compte. Va ser lamentable, però millor que els salaris dels meus nets, i això em va obrir la ment». Es para a remenar les bosses que descansen al peu dels nous contenidors tancats instal·lats al barri. «Porta el cistell! Veus, aquí hi ha de tot i més». En treu trossos de croissants, pa i verdures amb una capa de floridura. «Però no anàvem a buscar bolets?», pregunto. «Tot això són fongs, potser no al 100%, però com si ho fossin. Porta un microscopi i ho veuràs. Bolets de km 0! I aquest any la temporada de bolets pinta fenomenal gràcies a l’enrenou dels contenidors intel·ligents, ja que tots els dropos i sabatasses deixen les bosses a terra i em faciliten la recol·lecta».
No m’esperava pas això... Li pregunto què en pensen els seus fills que el seu pare remeni contenidors, i em respon: «Des que practico el km 0 estan més tranquils. Saben que el seu pare no es morirà sol al bosc després de llenegar. Ara si caic al terra un veí o altre m’ajudarà. O en el pitjor dels casos relliscaré davant del contenidor i algun incívic em tirarà la brossa a sobre, però segurament el proper que passi serà més assenyat. Insisteixo: «I els seus fills no estarien més tranquils si li deixessin diners i vostè no hagués de buscar fongs?». El Jubilat 1 s’eixuga la suor del front amb la mà, li queda el rastre de matèria orgànica en descomposició al front i amb un mig somriure que es va apagant em respon: «Ui, ells ja tenen prou maldecaps... I què faria jo sense la meva distracció?». Just en aquell moment ens passa pel costat un ancià caminant amb l’ajuda de la que deu ser la seva filla. El Jubilat 1 se’ls queda mirant i li cau una llàgrima.
