La literatura de natura –nature writing en anglès– es consolida a Anglaterra a finals del segle XVIII, quan Gilbert White publica The Natural History of Selborne (1789). Obra epistolar que converteix l’observació d’ocells, plantes i fenòmens meteorològics d’un poble de Hampshire en lectura popular. El volum, que es manté de manera contínua en catàleg, inaugura una tradició que, al cap de pocs anys, seguirà amb William Bartram als Estats Units i John Clare a Anglaterra, i culminarà al XIX amb Henry David Thoreau, amb el clàssic Walden o la vida als boscos.
Fa uns dies, a tocar del camí de la Séquia, vaig veure una parella que caminava molt a poc a poc. No parlaven. S’aturaven sovint, tocaven les fulles d’un lledoner, oloraven l’aire, tancaven els ulls.
La naturalesa desperta emocions en tots els éssers humans, però no tots reaccionem de la mateixa manera davant dels mateixos paisatges o fenòmens naturals. Hi ha emocions que semblen universals i altres que depenen de l’experiència i la sensibilitat de cada persona.
Al pla de Bages, on el paisatge es vesteix de tons suaus i el silenci s’entrelliga amb el vent, les poques oliveres (Olea europaea) que queden s’alcen com a testimonis vius de la història i la cultura d’aquesta terra.
Ja als anys 80 i 90 del segle XX, amb els primers informes de l’IPCC (Panell Intergovernamental del canvi climàtic), alguns industrials, sobretot del sector dels combustibles fòssils, es van posar neguitosos.
El Ginkgo biloba és un arbre molt especial perquè és considerat una espècie viva fòssil, amb una història evolutiva que es remunta a més de 200 milions d'anys.
Les espècies exòtiques o al•lòctones són aquelles que els humans hem introduït volgudament o atzarosament en ecosistemes no propis. Això ha passat des de sempre. El problema sorgeix quan s'expandeixen molt ràpid i entren en competència (o depredació o transmissió de malalties o hibridació...) amb especies autòctones i esdevenen espècies invasores. Amb la globalització (comerç, turisme, canvi climàtic...), el nombre d’espècies invasores s’ha incrementat arreu i és un dels principals problemes per a la conservació de la biodiversitat autòctona i el funcionament dels ecosistemes. De retruc afecten algunes activitats humanes: l’economia, la societat i la salut humana.
Per entendre l’emergència climàtica, no n’hi ha prou amb les ciències ambientals. Cal fomentar una comprensió i visió holística i integral de la realitat. Cal considerar tant els aspectes científics com culturals de les qüestions ambientals. També estem obligats a desenvolupar una consciència crítica sobre com les accions humanes afecten el medi ambient i com les idees culturals influeixen en aquestes accions. A més, és indefugible promoure canvis positius.
Els ocells de matinada, a l’alba, comencen a piular, a cantar refilets. Això acostuma a passar sobretot a la primavera de les regions temperades. Des de que surt el sol fins unes quatre o cinc hores després. Les principals raons dels cant, segons les espècies, són comunicatives, de defensa i reproducció.
Henry David Thoreau va escriure Walden o la vida als boscos el 1854, llibre de referència per a qualsevol que intenti capir les relacions entre la natura i la humanitat. Hi narra els dos anys, dos mesos i dos dies que va viure a la natura en una petita cabanya, a dos quilòmetres i mig de la ciutat de Concord (estat de Massachusetts, d’EUA). Tot el llibre és una crítica al món occidental consumista i materialista, i una defensa fèrria a l’estímul i respecte per la natura i la convivència en harmonia amb aquesta. També per a l’autor va ser un experiment social i espiritual que buscava, en part, l’autosuficiència.
18/03/2024
Incertesa i complexitat davant la gestió de l’aigua
La ciència postnormal és una aproximació que reconeix la complexitat i la incertesa inherent als problemes científics i tecnològics en la societat contemporània.
Des de fa segles, els pescadors d’Amèrica del Sud, de la costa oest, sobretot els d’Equador i Perú van observar que els corrents marins que venien del sud, normalment freds i de baixa salinitat (corrent de Humbolt), al voltant de Nadal i de manera recurrent, cada quatre anys eren càlids i afectaven dràsticament la pesca. A aquest fenomen climàtic se’l va anomenar El Niño de Navidad, El Niño. Amb el temps, aquesta nom local va ser pres per la comunitat científica internacional per descriure aquest complex patró climàtic que tenia efectes molt més amplis i globals.
El paisatges existents en els nostres entorns, la majoria, són construccions històriques dels humans. Hi ha algunes excepcions, els paisatges més naturals.
Ara que ve la tardor i la gent comença a anar amunt i avall pel territori, és interessant tenir presents dues eines que ens acosten al turisme paisatgístic.
19/06/2023
S’ha de continuar tenint cura dels nostres paisatges, Montserrat en blanc i negre
Arran de la lectura del llibre de la Naomi Klein "Com canviar el món" vaig fer memòria d’un altre llibre amb el mateix títol "Com canviar el món", de John-Paul Flintoff.
17/05/2023
Ocupació del territori amb incendis i contaminació
El medi ambient no té cap problema, els que tenim i produïm els problemes ambientals sobre els entorns naturals i no tan naturals som els éssers humans. La natura seguirà endavant sense la nostra col·laboració, malgrat que nosaltres també en som de natura.
