Poden ploure granotes, peixos, saltamartins mantega (en realitat pol·len), teranyines... La pluja pot adoptar diferents colors: vermells (algues o pols), de color quasi negre, taronja o groc quan porta contaminants. Sembla màgic, però d’aquestes pluges n’hi ha registres històrics. Una de les pluges més freqüents, que cauen amb una mitjana de dos a tres cops l’any, és la pluja de pols, deposició seca, si no va acompanyada d’aigua, o de fang. Quan hi ha pols és més fàcil la condensació de l’aigua, la pluja. Les partícules de pols fan de nuclis de condensació, pensen més i plou.
Aquest més d’abril passat, n’hem tingut algun episodi. La pols prové d’un dels deserts més grans del món, el Sàhara, hi caben unes 289 Catalunyes dins seu. És la principal aportació de pols atmosfèrica al món, pols que arriba a tots els continents i oceans. La pols sahariana està composta de fòsfor, ferro i nitrogen; és a dir, substàncies fertilitzants. Aquest efecte fertilitzant es fa evident en els nostres conreus.
Aquesta pols pot viatjar per l’atmosfera fins a caure a l’Amazònia a raó d’unes 30 tones per hectàrea. Una aportació de nutrients per a la vegetació i per al migrat i prim sòl dels boscos tropicals. Gran part d’aquesta aportació prové del Txad, d’una depressió del desert, on hi havia un antic llac, la depressió de Bodelé. La pols també pot caure als oceans, i els fertilitza. Fa una gran aportació al creixement del fitoplàncton. El zooplàncton menja fitoplàncton. I tots dos són menjats per altres organismes fins arribar al peixos pescats a les pesqueries.
Altres efectes planetaris de la pols sahariana són la contribució al refredament del planeta, ja que mentre està en suspensió a l’atmosfera evita que l’aigua del oceans s’escalfi, fa de pantalla de la radiació solar i contribueix a la disminució de l’escalfament global.
Però no tot és positiu. Pot afectar la nostra salut, ja que empitjora la qualitat de l’aire i això pot danyar les nostres vies respiratòries. I pot afectar la capacitat de producció d’energia. La pols sedimenta sobre superfícies de gran utilitat, com són les plaques solars, i hi fa baixar la seva eficiència energètica. Sembla, però, que aquestes pluges de fang seran, a causa de l'emergència climàtica, cada vegada més freqüents a Catalunya. Una dada: el nombre de dies pluges de fang s’ha duplicat en 45 anys.
