Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta exploració sonora durant els quatre dies de Fira va anar a càrrec de Pau Benítez, flabiolaire, i de Joan Cot, compositor que treballa des de l'electrònica. Els autors de l’experiment musical van explicar que com que era la suma de tres elements li havien posat el nom de
Narro, perquè havien trobat en una publicació sobre el parlar de Manresa a les xarxes que era la manera com es deia a la ciutat el joc del tres en ratlla. Efectivament, és el que explicàvem en el treball publicat en aquesta revista l’abril de 2020, que va circular força per les xarxes, en l’apartat sobre jocs i tradicions, on, a més de comentar-hi que aquí «els nens jugaven a
cuc amagar (en altres parts del país
cuit amagar o
fet amagar)», hi dèiem que també «es jugava a
tinya, a
guixes, a
arrencar cebes, a
soldat plantat, a
boles –no pas a bales–, a
setmana (xarranca) o al
narro, avui tres en ratlla».
Tot i que la paraula no surt al diccionari normatiu de l’IEC, sí que és al Diccionari Català Valencià Balear, que explica que és un joc: «en què es tracen rectangles i arcs de cercle en terra, i s'ha de fer passar una pedra amb el peu de l'interior d'una figura a l'altra», tot i que el recull només com a usual al Penedès. Que el mot era viu a Manresa i al Bages ho puc corroborar jo mateix, perquè, hi havia jugat de petit. I també ho recull així Ramon Carreté, en l’apartat de jocs del seu treball,
El parlar de Balsareny a començaments de segle, elaborat a partir de les enquestes fetes a avis de la població per a l’
Atles Lingüístic del Domini Català i publicat en la miscel·lània
Aspectes de la llengua catalana al Bages, a què hem fet referència sovint en aquests articles.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
