Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que en els últims anys he ajudat a escriure la carta del meu fill, fa força temps que no us n'escric cap de personal. Avui, decideixo trencar el meu silenci per intentar demanar allò que, si no sou vosaltres, no sé pas qui ho aconseguirà. Estic convençut que la vostra màgia, juntament amb la vostra experiència –fa uns dos mil anys que us hi dediqueu en exclusiva– pot fer autèntics miracles.
El país on visc està deprimit. Deprimit i emprenyat i en una rotonda sense sortida. La ressaca de l'any 2017, any on ho vèiem tot per fer i tot possible, s'està fent llarga. Interessos personals, objectius oposats als que lluitàvem, odis i rancúnies dels protagonistes, promeses incomplertes i un estat amb una base franquista que normalitza qualsevol barrabassada si és per a defensar la «unidad de destino en lo universal», han aconseguit que el moviment social més important i potent d'Europa –i de tot el món occidental– estigui perdut en batalles i marcs mentals que tots crèiem superats. Un primer desig que demano és que ens torneu a ajudar a focalitzar-nos i a acceptar la realitat, per dura que sigui. Que les miopies i voler retornar a un passat idealitzat –però que ja va mostrar-se negatiu pel país–, s'acabin i s'imposi una aposta decidida per avançar sense complexos a favor de la independència del país, sense excuses ni discursos anacrònics i incoherents.
Si això no fos poc, de cop ens hem adonat que la llengua catalana, després de les renúncies esmentades, del complex d'inferioritat, de les estratègies –nefastes– per suposadament engreixar la base i els marcs mentals imposats pels qui ens volen mal, està en una situació de perill. Melcior, Gaspar i Baltasar, us demano que els catalans comencem a ser conscients de l'estat de la nostra llengua i deixem de canviar-la per no molestar; us encoratjo perquè porteu valentia per defensar els nostres drets lingüístics i que els governants del país deixin de fer veure que les passes enrere fetes són una gran victòria.
En definitiva, us demano una mica d'orgull nacional i sobretot, una acceptació de la realitat, per molt crua que sigui. Si ens ajudeu a acceptar-ho, potser començarem a treballar per arreglar-ho –això ja seria un prec per a l'any vinent. Gràcies i que tingueu un molt bon Nadal i un millor any 2023!