​Especialització de risc

per Marta Jorge, 13 de desembre de 2022 a les 07:07 |
Un company em va dir fa temps que tot allò que ha estudiat al llarg dels anys li ha resultat útil en la seva professió. Ho afirmava amb entusiasme. L’envejo i veig difícil que jo pugui arribar a fer una afirmació similar. El que no em costa gens és reconèixer el meu desencant amb el sistema educatiu. Durant els estudis universitaris –a la meva època, llicenciatures o diplomatures; avui, graus– es perd massa el temps. Voldria pensar que en d’altres formacions és diferent, però dels postgraus, màsters i cursos en línia que he fet el que m’ha aportat més és la meva pròpia inquietud intel·lectual. Potser això no sorprèn a alguns, però des de la més gran de les ingenuïtats el retorn que he obtingut de la majoria d’aquests estudis està força allunyat de les meves expectatives.
 

Identifico dues mancances principals. En primer lloc, els continguts. Sovint els temaris se segueixen al peu de la lletra malgrat l’escassa utilitat de part dels continguts. I la saturació en formació teòrica és una realitat. La vida, però, és un repte constant que sovint requereix tibar d’enginy i creativitat per resoldre problemes. La teoria importa, però els resultats depenen de la bona pràctica que, si hi és, és sobre el paper. En segon lloc, el sistema tendeix cada cop més a la formació d’especialistes. Entenc els avantatges, però per aprofundir en una cosa és important tenir un coneixement genèric ampli que sovint no existeix perquè els temaris estan massa centrats en el detall. L’especialista en sap molt d’una cosa, però tancar tant el focus és la millor opció en una societat que cada cop més demana professionals polivalents? Fa poc una cardiòloga m’explicava que en una caminada amb un grup una dona es va luxar l’espatlla arran d’una caiguda. Alguns dels caminants es van sorprendre que ella no sabés com col·locar l’espatlla al seu lloc. Va aclarir que com a cardiòloga no faria maniobres que no coneix, perquè podia perjudicar la senyora més que no pas ajudar-la. La hiperespecialització té els seus riscs. Arreglar el sistema educatiu és necessari en un món cada cop més tecnològic. Per a aquells que tenen el poder de canviar l’educació, proposo apostar per pràctiques de qualitat i, ja que hi som posats, que la formació apunti a aprendre primer prou sobre moltes coses abans de dedicar tota una vida a una de sola.
Arxivat a:
Opinió



Participació