Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
2022 és a punt d’acabar. L’any-fita de Manresa, que culminaria la
transformació de la ciutat. L’any de les olimpíades manresanes. La gran expectativa! La que havia de crear una gran catarsi col·lectiva i culminar la transformació de la consciència identitària: canviar el tradicional autoodi local, per un entusiasme i una autoestima més potent que la vigatana... Potser els mesos que falten me’n canviaran la perspectiva, però penso que per a Manresa haurà estat
tot un èxit. Un èxit a la manresana, és clar. Perquè és difícil aconseguir que una expectativa sigui més fallida, i el ridícul més espectacular. En clau local, l’autoestima manresana continua tenint la temperatura de l’estepa siberiana. Alguna aportació cultural rellevant, senyora regidora? Ah, és clar, el Museu del Barroc, del qual costa més la nova façana
barroca (és un
xist), que no pas l’arranjament museogràfic de l’interior. Una mostra d’exhibicionisme arquitectònic patètic. En clau de projecció exterior, algú creu que ha canviat la idea que projecta aquesta ciutat en l’imaginari mundial? Perquè aquí sí que hi havia l’oportunitat de posicionar-la en determinats col·lectius de vàlua, especialment en el vastíssim univers jesuïta. Visualitzo el regidor Calmet parlant amb altes instàncies d’aquest orde. No hi veuen l’escena d’una pel·lícula còmica italiana? I el Papa no ve? Ah no, és clar, Manresa no li genera cap interès. Perquè potser no està gens a l’alçada transformadora que va inspirar una obra tan influent com els
Exercicis espirituals?
És difícil malgastar pitjor els recursos. Perquè és evident que per aconseguir els objectius calia invertir molt més, amb una estratègia molt més ben pensada i executada. Però els pocs recursos que s’hi han posat s’han llençat per la claveguera d’un programa d’actes que sembla el d’una festa major i en un espot mediocre passat per TV3. Però, tot això seria igual (potser?) si s’hagués aconseguit que el pla turístic redactat per Jordi Rodó i Josep Huguet no fos paper de wàter. Els turistes haurien arribat a carretades, s’haurien obert hotels, el camí ignasià semblaria el de Santiago entre Palas de Rei i Arzúa, les visites s’haurien multiplicat per mil i els restaurants estarien ofegats per tants turistes... Manresa 2022 culmina la dècada ridícula d’uns governants que porten la llufa dels innocents enganxada tot l’any!
