Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de desembre de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El testament vital és un document que s’utilitza per manifestar els desitjos d’una persona sobre la cura i els tractaments mèdics futurs si arriba la situació de malaltia i no pot manifestar lliurament la seva voluntat. Es d’aplicació a tot l’estat espanyol i aquesta normativa autoritza que sigui cada comunitat autònoma qui tingui la seva pròpia regulació legal. En cada autonomia el testament vital rep un nom diferent. A Catalunya, País Valencià, País Basc, Aragó i Navarra s’anomena Document de Voluntats Anticipades, a Andalusia es diu Documento de Voluntad Vital Anticipada, a Canàries rep el nom de Manifestación anticipada de Voluntad i a Castella-Lleó, Madrid, Asturias, Melilla, Múrcia i La Rioja se’n diu Documento de Instrucciones Previas, a Castella-La Mancha s’anomena Declaración de Voluntades Anticipadas, a Cantàbria rep el nom d’Expresión de la Voluntad con Carácter Previo. I a Extremadura se’n diu Expesión Anticipada de Voluntades.
A Catalunya està regulat a la llei 22/2000, de 29 de desembre, i en aquest article tractarem de les característiques del testament vital segons aquest document:
a) Perquè el document sigui vàlid s’han de complir els requisits següents:
- Ser major d’edat
- Estar en plenitud de les facultats mentals
- S’ha de fer constar per escrit
- S’ha d’atorgar lliurement sense cap coacció
b) Formes de fer aquest testament:
Es pot fer davant de notari en escriptura pública o bé en document privat davant de tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dels quals almenys dos no poden ser parents fins al segon grau ni estar vinculats amb la persona que fa el testament vital amb cap relació patrimonial.
c) Eficàcia del testament vital:
Per causar efectes, aquest document ha d’estar registrat en el registre públic de Voluntats Anticipades. En el moment que ho desitgi l’atorgant, pot modificar aquest document o revocar-lo.
En el contingut del testament, la persona que l’atorga pot decidir:
1) L’atenció medica o tractaments mèdics que desitgi o no rebre: tractaments quirúrgics, medicaments i calmants, per exemple.
2) Si vol sotmetre el seu cos a tractaments experimentals.
3) Expressar si vol o no rebre assistència religiosa.
4) Si vol ser enterrat o incinerat.
5) Si, després de la seva mort, vol donar el cos a la ciència o donar els òrgans.
6) També pot designar un representant perquè, si es presenta el cas, pugui tractar amb el personal sanitari i representar-lo.
La llei estableix que si hi ha voluntats anticipades la persona que les ha atorgat, els seus familiars o el seu representant, en el cas que l’hagi designat, han d’entregar el document al centre sanitari on la persona ha de ser atesa i s’ha d’incorporar a la història clínica del pacient.
6) A causa de l’aprovació i entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, sobre la eutanàsia, també s’ha d’expressar si el pacient vol que aquesta se li apliqui.
Tot el contingut del testament vital o, parlant amb més propietat, del Document de Voluntats Anticipades, s’ha d’aplicar sempre que no vagi en contra de les lleis vigents en aquell moment ni vagi en contra de la bona pràctica clínica.