A la urbanització de les Brucardes hi ha un camí que recorre part del seu perímetre, una ruta fàcil i segura, de notable interès geològic i amb unes magnífiques vistes.

Parlem en aquesta ocasió d’un paratge excepcional del Solsonès i alhora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, l’anomenada roca de Canalda.

En aquesta ocasió ens centrarem en un parell d’indrets molt propers entre si, ja que es troben a menys d’un km l’un de l’altre. Tots dos es situen prop de la població de Peramola, a mig camí anant cap a Cortiuda, a menys de 2 km del primer poble esmentat.

La vall de la riera de Malrubí és una de les més interessants del Geoparc, ja que l’acció de les seves aigües ha excavat la riba dreta formant un seguit de cingleres, totes diferents, que constitueixen un veritable llibre obert de geologia.

Mura és un municipi amb un patrimoni geològic i històric de gran interès. Proposem fer-hi un passeig per un itinerari curt i planer fins al molí del Mig, que ens permetrà observar elements geològics interessants i conèixer l’aprofitament tradicional de l’energia de l’aigua.

Avui ens centrem en un indret força desconegut, que no es troba a la Catalunya Central, sinó a les terres de Ponent, al bell mig de la Noguera.

Arribant a Sallent des del sud és molt visible un turó coronat per l'església rodona de Sant Sebastià, perfectament restaurada i declarada bé cultural d'interès nacional.

La imatge mostra un talús de la carretera de Can Maçana i ens serveix d’exemple d'uns elements geològics que veiem en molts llocs del Geoparc i que s'anomenen «paleocanals».

Aquesta vegada hem escollit un indret de l’Alt Urgell, poc conegut, concretament del municipi de Coll de Nargó, tot i que situat a tocar del terme de Montanissell, incorporat a l'anterior, i prop del poblet de Sallent de Nargó.

Pujant a Montserrat per carretera des de Monistrol, passat l'anomenat revolt de la Paella, es veu a pocs metres una antiga teuleria, situada en un indret de gran interès, que explica un episodi remarcable de la història geològica d'aquesta muntanya.

Ens centrarem en un indret del Solsonès, situat prop de Cambrils, dintre del terme d’Odèn, que es troba dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diferents municipis d’aquesta comarca i d’altres de l’Alt Urgell i de la Noguera.

La font del Molí de Can Ferreres d'Artés és un agradable indret amb un notable interès geològic, ja que al costat mateix de la font veiem un bonic plec originat pels darrers moviments de formació del Pirineu, que van afectar el centre de Catalunya i van plegar els materials que hi havien sedimentat abans.

En una altra ocasió vam parlar d’un indret i d’uns trets geològics molt propers, de la Discordança de Busa–Bastets. Ara, en canvi, ens referirem a un lloc força concret: a la mola coneguda com el Capolatell o presó de Busa.

Un sector del vessant de ponent de l'altiplà del Moianès és drenat pel riu Sec i el torrent de Rodors, que conflueixen originant la riera de Malrubí.

El polígon de Bufalvent està limitat pel sud per una costa abrupta anomenada Malbalç, una zona de gran interès geològic, visitada per innombrables grups d'estudiants.

Aquest indret no es troba ni al Geoparc de la Catalunya Central, ni en la pròpia regió de la Catalunya Central, però hi és a tocar. Concretament a Sant Miquel del Fai, a pocs metres per sota del terme de Sant Quirze Safaja i del Moianès, a la part alta de la vall de Sant Miquel, al Vallès Oriental. Però per sobre, a la carena de més amunt, ja hi ha el termenal amb Sant Quirze Safaja i amb la Catalunya Central, a poc menys de 50 metres.

La balma de la Coma és poc coneguda, malgrat ser impressionant, ja que té més de cent metres de llargada, uns vint de profunditat i una alçada considerable.

Aquest indret es troba prop del Solsonès, fora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, però gairebé a tocar, al terme de Gósol, dins del Berguedà, prop del despoblat de Santa Eulàlia de Bonner, aigües avall de Feners, de l’Espà i de Gósol.

L'indret que comentem avui és en un tram feréstec i desconegut de la vall de la Gavarresa.

En aquesta ocasió, ens centrarem en un indret on apareixen unes roques no gaire comuns a les nostres terres.

A la dècada dels 50 hi ha haver al Bages una iniciativa pionera per envasar aigua per a la venda.

El 1885 es va inaugurar la línia ferroviària de Manresa a Berga, prolongada el 1904 fins a Guardiola i amb una via més estreta fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.

Situat prop del poble de Perles, de l’antic municipi d’Alinyà, actualment Fígols i Alinyà, dins de l’Alt Urgell, aquest paratge es troba als Pirineus, dins del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu.

Comentem avui un indret popular entre els habitants de Navarcles i Sant Fruitós, malgrat que pertany a l'extens municipi de Talamanca tot i és molt lluny d'aquesta població.

En aquesta ocasió ens centrarem en un paratge força interessant de l’Alt Urgell; els anomenats Gegants de coll Piquer, situats a tocar de la població de Coll de Nargó.

Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.

Els relleus de Querat, sobre els quals s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Queralt, es troben al terme municipal de Berga, molt proper a l’antic terme d’Espinalbet (actualment de Castellar del Riu).

Prop del nucli urbà de Collbató, a pocs metres de la carretera que porta a Monistrol, crida l’atenció un llarg mur de pedra en el qual hi ha tres obertures amb arc de mig punt. Es tracta dels antics forns de calç de Cal Rogent, una explotació creada a principis del segle XX per un notable hisendat local, Joan Rogent i Massó, fundador també d’un taller d’orgues i molt actiu en la modernització de l’agricultura.

Artés va néixer com tantes altres poblacions al cim d’una muntanya. La seva topografia tenia un gran avantatge, el vessant nord era inaccessible gràcies a una vistosa cinglera al peu de la qual passa la riera de Malrubí. Aquest espadat vermell té nom propi; sempre se n’ha dit la Roca.

En aquesta ocasió no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic, sinó que ho farem en un lloc molt directament relacionat amb la mineria i amb el patrimoni miner. Cal no oblidar mai que la mineria es troba directament relacionada amb la geologia, ja que no deixa de ser l’explotació dels recursos geològics. Creiem fermament en el binomi de la geologia i de la mineria i en el patrimoni geominer.